Aquest diumenge passat vam actuar a la diada d’aniversari de la Colla Castellera de l’esquerra de l’Eixample, coneguts popularment com a Esquerdats. Era el tercer cap de setmana seguit d’actuacions des de Corpus. Després de força setmanes de molta exigència tant física com mental i de compromís. I això al final s’acaba notant. Als assajos ha disminuït l’assistència, i a plaça el nombre de camises és el just per fer castells de 7. Així i tot, la tècnica intenta no abaixar el llistó i portar tres castells de 7 a cada actuació. A la plaça de Sant Jaume vam poder portar el 4 de 7 amb el pilar. Aquest diumenge, amb alguna camisa menys, el castell triat per completar la tripleta de castells de 7 fou el 3 de 7 amb l’agulla. Expliquem com va anar tot plegat.

UN INICI EMOTIU

Un dels al·licients de l’actuació era l’opció de visitar la presó Model de Barcelona. El pati d’entrada d’aquest antic i icònic centre penitenciari s’ha convertit en l’espai d’assaig de la colla del barri, i el que va ser un dels llocs més sòrdids de la Barcelona del segle XX, ara és un espai obert i visitable. Va ser alhora emotiu i colpidor fer el recorregut per les galeries, cel·les, i diferents espais que van ser testimoni de la brutalitat repressiva els anys de postguerra, i on les condicions de vida habitualment van estar molt per sota del que mereix tota dignitat humana. Un espai de memòria, tan necessari en aquests moments en què alguns ens la volen fer esborrar. Abans de l’actuació vam fer un pilar cada colla en el pati d’entrada de la presó. Moment emotiu i homenatge a totes les persones que van patir les misèries d’aquell indret i als que hi van ser executats de la manera més brutal.

L’ACTUACIÓ

L’actuació la vam fer a l’exterior, en el tram del carrer de Provença que hi ha entre Entença i Vilamarí. Després d’un altre pilar de 4 per donar la benvinguda al públic que es va atansar a veure la Diada, començàvem les rondes de castells. Actuàvem en tercer lloc, i el castell triat per començar va ser el 4 de 7. Un quatre bonic, amb bones mides i executat de manera àgil i segura, un molt bon castell. En segona ronda anava el 3 amb el pilar. A l’assaig ja va mostrar alguna dificultat en l’encaix de pinya i tronc i no li vam acabar de trobar la mida. A plaça, tot i anar amunt a la primera, aquestes sensacions es van començar a notar massa d’hora. Estirat de la rengla i massa junt entre plena i buida que a més s’apropaven perillosament al pilar. Així i tot, els de terços en amunt el van defensar amb prou habilitat i la canalla va anar per feina i decidida.

Es va coronar el 3 amb prou rapidesa i es va assolir amb patiment la descarregada, amb la pinya segons i baixos lluitant bastant al límit. Va quedar el pilar de 5 alliberat i el castell ja era carregat. En la baixada de l’enxaneta, però, el pilar se’n va anar perillosament enrere. Malgrat la defensa del segon i la terça, no va aguantar prou i finalment es va acabar trencant. Castell només carregat, cosa que no ens deixa mai satisfets. Algun cop i algun mal d’esquena que semblava que no tindrien gaire més incidència ens van fer patir uns minuts. Finalment, però, l’actuació va poder seguir amb normalitat i vam afrontar el tercer castell tal com ja estava planificat, amb el 3 de 7. Una alineació diferent de les que havíem anat treballant darrerament, pensant amb un possible 5 de 7 per la següent actuació. No va ser un castell de postal i es va tornar a deformar a segons. Tot i això, no va perillar en cap cas i es va resoldre sense massa complicació. En aquests casos sempre cal aplaudir els més menuts, ja que els castells de després d’una caiguda són els que demostren la seva valentia i confiança en la colla. Quin tresor de canalla que tenim! Pocs, però entregats a la causa!

La caiguda del pilar de 5 havia deixat els pilaners tocats, i es va haver de descartar tancar l’actuació amb el pilar de 5 per primer cop aquesta temporada. Hem de valorar la importància que té haver-lo pogut fer en totes les anteriors! Així doncs, dos pilars de 4 i cap a casa. Ara ens ve cap de setmana sense actuació. Però això no significa que hàgim de relaxar-nos. Cal continuar treballant a assaig, tant per pensar en objectius ambiciosos, com per treballar i millorar les coses que no ens surten bé. Ja sabem que finals de juny i juliol són mesos difícils per nosaltres; finals de curs, colònies, vacances… sempre tenim baixes importants. Però també són mesos on històricament s’han escrit les bases dels castells del segon tram. Així doncs, de feina no ens en falta, i de motius per anar assaig ens en sobren. Tots al local!

LES ALTRES COLLES

Els amfitrions, una colla de recent creació (2018) i que desprenen aquell típic flaire descarat d’il.lusió i ambició del jovent, van fer una mostra de potencial prou remarcable, amb un solvent 4 de 7 que els convertia ja en colla de 7 de ple dret, un ben defensat 4 de 7 amb agulla (el primer del seu historial), i un 3 de 7 amb el que assolien la seva primera actuació amb tres castells de 7. Per acabar 2 celebrats pilars de 5 simultanis mostra del seu futur potencial. Haurem d’estar atents als Esquerdats i a la seva evolució. Enhorabona!

L’altra colla van ser els Castellers de Castellar del Vallès. Els Capgirats estan enguany de celebració del seu 10è aniversari. Tot i ser una colla que l’any passat van aconseguir tornar a descarregar el 3 i el 4 de 7, enguany encara no els han portat a plaça tot i que la temporada és llarga i la seva bona feina segur que els farà arribar-hi. Diumenge van exhibir 3 correctes castells de 6 (3 de 6, 3 de 6 amb el pilar i 4 de 6).

 

Pròxima parada Sant Pere de Ribes. Diumenge 30 de juny a la tarda. Una bona ocasió per tornar a mostrar bons castells. Com més siguem als assajos i a plaça, més grans els farem, ja sabem que això va així. Us esperem a tots al local!