DIADA D’ESTIU DE LA COLLA JOVE DE BARCELONA. HUMILITAT I DIGNITAT

Aquest diumenge vam actuar a la Diada d’Estiu de la Colla Jove de Barcelona. Una actuació que es realitzava en un dels racons més bonics i emblemàtics de la ciutat. Un meravellós indret on es respiren els aires de la Barcelona Comtal i dels temps de la Corona catalanoaragonesa. Un espai que hagués fet de marc incomparable dels nostres castells més grans, però que es va haver de conformar amb les nostres construccions més modestes. Aquestes èpoques de l’any sempre són un mal de cap casteller a la nostra colla. Moment de vacances escolars, colònies i casals. I els nostres castells se’n ressenten. Ens presentàvem a plaça amb tan sols un dos “pur” i havent de fer pujar quartes al pom per a completar els nostres castells. Amb baixes significatives a pis de quartes i amb un nombre de camises que, ben segur, vistes des del Mirador del Rei Martí no garantien el gruix suficient per als castells de 7. Així doncs, tocava empassar-se l’orgull i mantenir la dignitat fent tres castells de sis. No és el nostre nivell, ho sabem, però ens ha de servir per ser humils i no ignorar que quan no hi som totes, això és el que toca. I alhora també serveix per valorar la dificultat de tot allò que fem habitualment.

I ja posats, si ho hem de fer, fem-ho bé. Iniciàvem la diada amb 2 pilars de 4, com ja és habitual, i amb estrenes, com de costum.

El castell de sortida, en principi, semblava que seria el 4 de 6, però l’hora poc habitual de l’actuació, a les 11,30 h, va fer que alguns despistats que es pensaven que era a les 12 h no hi fossin quan tocava i es decidia sortir de 2d6. El 2 no és un castell gaire habitual a les nostres actuacions. Quan hem de fer castells de 6, sempre s’aposta per castells més amples i on puja més gent per treballar nous castellers i estrenar gent al tronc. A més, el 2 és un castell molt d’assaig, sempre pensant amb el 2 de 7 i a plaça no es planteja gaire si no és com a prèvia del castell superior. Un castell, però que té la seva dificultat tècnica i que s’ha de saber executar. I això vam fer. Un 2 de 6 de bones mides, parat com una roca, i executat per la canalla amb seguretat. Hem de saber desllorigar aquest castell, el 2 de 7 és un castell necessari per a la colla i la seva evolució.

En segona ronda, ara sí, el 4 de 6. Amb estrenes, bones mides i execució segura, com no podia ser d’una altra manera. En tercera ronda el 3 de 6. Per acabar 2 pilars de 4 més. Tràmit superat.

I no podem obviar el comentari fet pel cap de colla sobre l’actitud a plaça respecte de les altres colles. És en els moments més complicats i en què som menys a plaça on ens hem de mostrar més modèlics i exemplars. I segurament ens va costar massa posar-nos a les altres pinyes i mantenir la posició a plaça. Sabem que fa calor, i que anar a buscar l’ombra és temptador. Que són diades que donen una mica més de marge a la relaxació, quan habitualment estem acostumats a anar sempre a plaça amb la concentració i tensió que requereixen castells superiors. Però això no deixa d’obligar-nos a tenir cura de la imatge com a colla. Nosaltres necessitem l’ajut de les altres colles a plaça. Les altres colles també necessiten el nostre.

Les altres colles

La colla amfitriona, la Jove de Barcelona, és una colla que està en el seu moment més dolç. Una colla que a finals de la temporada passada aconseguia descarregar el seu segon 4 de 8, i que enguany en portava 3 de seguits descarregats. Dominen amb comoditat la gamma alta de 7 i sempre mostra prou ambició. I així va ser diumenge. Obrien plaça anant forts. Encarant el primer 2 de 7 de la temporada, un castell que tan sols havien pogut descarregar un cop, i ens havíem de remuntar al 2018 quan van aconseguir-ho per darrera vegada. Des d’aleshores intents i intents desmuntats (un de cada enguany), però un castell en el qual hi tenien plena confiança si l’atacaven a primera ronda. I el castell va mostrar solidesa. Malgrat els dubtes de l’enxaneta que no es volia enfilar a la pinya, el castell va tirar amunt amb convenciment. Amb l’aixecadora ja arribant a dosos l’enxaneta es va decidir i de quina manera. Una execució brillant fent les passes justes i necessàries per coronar el castell. Tot i el nervi habitual del castell, el van aconseguir descarregar amb prou solidesa. Bona feina!
En segona ronda proposaven reblar el clau amb el 4 de 8. La confiança que els donava haver-lo descarregat 3 cops seguits no els feia desistir de portar-lo a plaça, tot i que alguna camisa pròpia més a la pinya i una mica més de gruix aportat per les altres colles hagués donat més seguretat a l’escomesa. Tot i això, el van tirar amunt amb convenciment de pinya i tronc, però els dubtes de l’enxaneta es van repetir. I en aquest cas no la van poder convèncer i va tirar avall. No sabem si el fet que pugés per la rengla que mostrava pitjor mides, més baixa i estirada va afectar en la seva decisió, però tocava retirada. Castell desmuntat sense ensurts. En tercera ronda malgrat que van girar 90 graus el castell ,entenem que intentant compensar les alçades, el resultat va ser el mateix. Un castell prou sòlid, però no prou per l’enxaneta que tampoc ho va veure clar i va tornar a recular. El carro gros hauria d’esperar a millor ocasió. Van fer servir 4a i 5a ronda per a completar l’actuació de 3 castells per fer 5 i 7 de 7. A continuar entrenant per continuar amb la seva magnífica temporada.

La tercera colla, una altra que està el millor moment de la seva història, els Castellers de Mollet. Sempre han estat una colla que ha fet les coses ben fetes, ja fos fent castells de 6 en els moments més difícils, o progressant amb els castells de 7, sempre es veuen castells ben treballats. Ara estan en un moment dolç i ho van mostrar amb un bon 5 de 7 (el primer que treien fora de la seva comarca), un lleuger 4 de 7 amb flaires de somniar amb el carro gros, i un 3 de 7 amb el pilar treballat però resolt amb qualitat. Enhorabona!

Encara no marxem de vacances!

Ara ens queda la darrera actuació abans de les vacances, en un paratge especial, l’Espai Natural de Gallecs. Una diada que els companys de Mollet estimen molt i que ens comenten que és en un lloc ben especial i en un ambient molt bonic en mig de la natura. 4 assajos i una actuació. Fem un esforç i mirem de ser-hi totes. Intentem portar el màxim i treballem pensant que de cada assaig n ‘hem de treure profit. I gaudim fent-ho! Ens veiem als assajos!