L’ESPECTACLE CASTELLER MÉS GRAN (I LLARG) DEL MÓN

Aquest cap de setmana passat s’han celebrat les dues jornades del Concurs de Castells a la Tarraco Arena Plaça, altrament coneguda com a TAP. L’anterior diumenge 29 de setembre es va celebrar a Torredembarra la primera jornada d’aquesta trobada puntuada de colles castelleres. Comentarem alguns dels aspectes castellers destacats d’aquest certamen, i donarem algunes opinions sobre el seu funcionament i la seva especial idiosincràsia.
Quant a resultats, és irrefutable que ha estat un èxit per la majoria de les colles que hi han participat. Només en les sessions d’aquest darrer cap de setmana (les de la TAP), s’hi han estrenat 23 castells per part de les colles. D’aquests tant sols 6 carregats. Dels sis castells carregats, 3 són de les colles que es disputaven guanyar el concurs (els 4d10fm de Vella i Vilafranca, i el 9de9f dels verds). Això per mi és una demostració que les colles, tot i que van a totes, com toca a les diades grans, malgrat alguna excepció molt puntual, porten castells amb prou opcions de descarregar-se.
No comparteixo l’opinió, que pel fet que els castells es puntuïn i aquests punts estableixin una classificació, les colles que van al concurs vagin a tirar castells amb poques opcions de descarregar i arrisquin més que en qualsevol altra diada gran convencional. Ben segur que la sinistralitat el cap de setmana de concurs, està per damunt de la de qualsevol cap de setmana casteller, però és normal quan 30 colles en un mateix cap de setmana porten el màxim a què aspiren. Així i tot no crec que pel concurs s’arrisqui més que per Santa Úrsula, Santa Tecla, Sant Fèlix o qualsevol diada de final de temporada de qualsevol colla.

DIUMENGE
D’entre les colles “grans”, les que es disputen guanyar el concurs, van sortir triomfadors, altra vegada, els Castellers de Vilafranca. Va en el seu ADN aquest esperit competitiu i amb la seva filosofia castellera en la qual el fet de guanyar és un objectiu lligat amb el seu tarannà. I en un escenari com la TAP s’agraden més que enlloc. Val a dir que malgrat que eren els màxims favorits, de manera justificada per la temporada que estan fent, van haver de suar de valent, fer servir les 5 rondes i jugar els seus 3 trumfos més alts (els dos castells de 10 i el mastodòntic 9d9f) per guanyar. Tot i que tant sols van descarregar un dels quatre castells que van assolir, van mostrar un potencial i un esperit de lluita excepcionals, i es va tornar a fer palès que les altres colles continuen havent d’esperar un entrebanc dels verds per a poder-los superar. En segon lloc, va quedar una Colla Vella que sempre hi és, i que malgrat que ve d’un setembre difícil no ha renunciat en cap moment a assajar els castells que els podien portar a lluitar pel triomf. I així, la Vella va mostrar que estava disposada a lluitar per la victòria des del principi. Van obrir el concurs amb el que sense cap mena de dubte va ser el castell de la jornada; un 4 de 9 sense folre que va deixar la plaça amb la boca oberta per la seva perfecció, espaterrant, i emocionalment mot especial per ells. Tot i carregar el 4d10fm i el 4d9fp, es van haver de conformar a plantar cara, però van haver de desistir de lluitar pel títol. Calculadora en mà tenien opcions a la cinquena ronda. Però l’aposta a carregar no és el que toca ara al Portal Nou i, per tant, van acceptar la segona plaça com un premi ben merescut. Els tercers classificats van ser una de les colles que va sortir més satisfeta de plaça. La Jove de Tarragona va regalar-nos un d’aquells moments castellers difícils d’oblidar aconseguint descarregar el 3 de 10 amb folre i manilles en la segona ronda. Segon cop en la seva història i primer cop a Tarragona (i al concurs!). Malgrat que no se’n surten amb el 5d9 (carregat per tercera vegada enguany) el domini de les manilles demostrat també amb un treballat 2d9fm els va portar a tornar al podi del concurs. La quarta colla amb opcions de guanyar, la Joves de Valls van quedar a mitges amb el seu primer castell guanyador, un 2d8sf que només van poder carregar. Després d’una sortida per acumular punts amb el pilar de vuit (que van haver de suar de valent), havien d’apostar pel castell de 10 en tercera ronda si volien tenir opcions. La Joves mai ha aconseguit fer-li l’aleta als 10 pisos, i aquesta vegada tampoc se’n van sortir. Malgrat estar-hi molt a prop (el primer intent tenien l’aixecador col·locat i l’enxaneta començant a fer les passes) encara tenen feina per encaixar el seu magnífic 3 damunt del folre i les manilles. Per Santa Úrsula hi tornaran segur.

Com a dada interessant per reflexionar, destacar que amb les normes del concurs de 2018 en què tant sols puntuava un castell carregat, els guanyadors del concurs haguessin estat la Jove de Tarragona. Haurien plantejat les colles en concurs d’una altra manera? Això ja és fer castells ficció i, per tant, que cadascú es faci la seva pel·lícula.
De la resta de colles destacaria sobre tot l’exhibició dels Moixiganguers d’Igualada, que van aconseguir descarregar el seu primer 4d9f, el primer cop que el portaven a plaça i aconseguien una majestuosa tripleta màgica (4d9f, 3d9f, 5d8) que els consolida com a colla gran i que els va donar una històrica 5a posició. Per darrere seu els Capgrossos aconseguien tornar a descarregar el 2d9fm, però desmuntaven per dos cops el 5d9f amb tota la canalla dalt i quedaven tant sols amb 2 castells puntuats. Destaquen de la resta els primers castells de 9 del curs dels Castellers de Barcelona i Nens del Vendrell (4d9f en els dos casos) i dels Xiquets de Reus (en aquest cas un lluitat 3d9f). També hi van plantar castell de 9 els Castellers de Sants (4d9f) els Marrecs de Salt van destacar amb el primer 5 de 8 de l’any i un bon domini tant del 2d8f com del 3d8. Els Xiquets de Tarragona després de descarregar un treballadíssim 5 de 8, van deixar el 4d9f només carregat i el 3d9f en intent desmuntat. No acaba de ser la seva temporada aquesta i es veien cares llargues entre els matalassers.
En resum, un espectacle casteller de màxim nivell i apassionant amb grans castells per part de totes les colles, i emoció fins al final. Però massa llarg. Els primers castells s’alçaven pocs minuts després de les 10h del matí. I darrers, els que decidien la victòria, s’alçaven entre les 16h i les 17h. Pràcticament 7h a plaça. Una llargada excessiva tant pel públic, com sobretot, pels castellers de les colles. Enfrontar-se a monstres com el 4d10fm en els casos de la Vella i Verds, o el 5d9f en el cas dels Capgrossos després de 6 hores a plaça, amb el cansament que això comporta s’hauria de revisar. És el debat de cada any però enguany potser amb més motiu. Tinguem present que les colles surten de casa molt d’hora. La colla que ve de més lluny, els Marrecs de Salt, gairebé ha de fer 200 km per arribar a plaça. S’ha de fer un replantejament, i el concurs ha d’acabar abans de dinar.
Un altre aspecte que no m’agrada és la dificultat de l’afició per a gaudir-ne en directe. Primer de tot tenim el fet d’haver de pagar per veure castells com a públic. És l’única diada castellera on es paga, i aquest és un dels arguments amb què més combrego dels detractors del concurs. Però bé, és una diada particular en un recinte tancat i suposo que perquè existeixi ha de ser així. L’altra és la dificultat per trobar entrades. S’esgoten en poca estona i la majoria d’afeccionats no hi poden accedir (aquell dia curiosament hi ha més connexió a Vilafranca que a cap altra població…).
L’altra manera d’accedir-hi és amb alguna de les 12 colles castelleres que hi participen. Aquest segurament el sistema que té més èxit entre castellers i castelleres de totes les colles que no hi participen. Està la plaça plena de castellers d’altres colles que per un dia canvien de color. Això fa que les colles, arrosseguin una quantitat de gent que no poden arrossegar cap altre dia de l’any. Entre la mobilització social que cada colla fa a la seva població amb el ganxo del concurs, i la col·laboració de membres de colles amigues que per un dia passaran a defensar els colors d’una altra colla pel concurs es veuen uns peus de castells que fan molt de goig. Cada colla fa els castells amb els seus efectius (propis o circumstancials) i els gruixos de les pinyes en tots els casos són folgats pels castells que s’alcen, cosa que malauradament no veiem sempre la resta de diades castelleres de l’any.
En fi, és el concurs, una excepció castellera que no deixa indiferent. Un espectacle casteller innegable amb moments que ja forment part de la història dels castells i amb les seves ombres i les seves polèmiques cada dos anys. Per mi, s’haurien de revisar certes coses, però difícilment s’entendria el moment casteller actual sense el concurs.

DISSABTE
Però no tot en el concurs es juga diumenge. En la sessió de dissabte 18 colles també hi porten els millors castells. Normalment, el decideixen castells de la gamma alta de vuit, amb les excepcions de 2016 i 2018 en què es van alçar castells de 9, castells com el 5de8, el 2d8f o el 7d8 són els decisius. En l’edició d’aquest any, tot i que el castell de més valor i possiblement un altre dels moments castellers de la temporada va ser el primer 5 de 8 de la història dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau, la classificació la van decidir el 7de8 i el 2d8f. Els guanyadors van ser els Castellers de Lleida que van revalidar el 7 de 8 que havien estrenat tot just la setmana anterior, van recuperar el 3 de 8 i van coronar in-extremis el 2de8f al segon intent. Per darrere els de Sant Pere i Sant Pau van acompanyar el seu magnífic 5d8 amb el 3d8 i el 4d8. Tercers els Castellers de la Vila de Gràcia, que aspiraven a més, van ensopegar de sortida deixant només carregat el seu 2d8f fet que els feia rebaixar expectatives (es comentava que era la colla que hi podia portar algun castell de 9). Acabaven completant el 3 i 4 de 8. Destaquen també el 7 de 8 dels Castellers de Sant Cugat (no se’n van sortir amb el 2d8f) i el 2d8f carregat pels Sagals d’Osona (però sense 3de8). Per mi una de les notícies de la jornada (i segurament de tot el Concurs) va ser el 3de8 de la Jove de Barcelona que va descarregar en el seu primer intent. Acompanyant-lo amb l´enèsim 4de8 i amb una altra valuosa estrena, el 9de7, es converteixen en una de les colles de la temporada. Destaca també el 3de8 de Sabadell i la gran actuació dels Castellers d’Esplugues tornant a descarregar el 4 de 8 i el 3 de 7 per sota, i descarregant el segon 9de7 de la seva història. L’enhorabona! Aquest darrer castell, el 9de7 no és gaire habitual, però enguany destaquem que el van descarregar 4 colles (Esplugues, Sagals, Jove de Barcelona i Serrallo) i una el va carregar (Bordegassos). L’altra representant del Baix Llobregat els Castellers d’Esparreguera es van quedar força lluny en el seu primer assalt als 8 pisos, i van deixar en intent el seu 4 de 8 que els va caure sense haver col·locat els dosos. Una menció també per la increïble mobilització dels Castellers de Mollet, segurament la colla amb més efectius a plaça, i que a part de mostrar els seus ja consolidats 5d7 i 7de7, van carregar el primer 2d7 de la seva història. El 2de7 és un castell que van recuperar també descarregat els Xics de Granollers, cosa que no feien des d’abans de la pandèmia.


TORREDEMBARRA

La setmana anterior, el darrer cap de setmana de setembre, es va celebrar a Torredembarra la primera sessió del Concurs de Castells. La que reuneix les colles classificades en el rànquing Estrella de la posició 31 a la 42. El conegut antigament com el ConcurSet (certamen creat originalment pels Nois de la Torre quan a principis dels anys 2000 es va limitar la presència al concurs a les colles que havien assolit el 4d8) i on les colles que podríem dir mitjanes (entre les que ens podem incloure nosaltres), tenen l’oportunitat de portar el màxim nombre de castells i que a diferència de les altres dues sessions de la Tarraco Arena té com a tret distintiu la col·laboració entre colles a l’hora de tancar les pinyes i ajudar-se a fer el màxim castell possible. Val a dir que darrerament les colles hi mobilitzen un nombre important de camises (i samarretes és clar) i que el nivell casteller que s’hi exhibeix es força bo. La majoria de les colles completen estructures de 7 i mig amb suficiència i fins i tot hi apareixen el 4d8 o el 2d7 com a castells diferencials. Enguany, en contra dels meus gustos castellers, cap d’aquests dos castells va decidir el concurs tot i que tots dos van ser els màxims castells que es van portar a plaça. Van guanyar els Nois de la Torre, que tot i carregar el 2d7, fita que no assolien des de 1985, van basar la seva tàctica guanyadora en posar-hi l’agulla al 5d7 i el 7d7. Per altra banda, els Castellers de Castelldefels van assolir, per fi, carregar el primer castell de vuit del seu llarg historial (recordem que és una de les colles històriques del panorama casteller, fundats els anys 80, i degans del Baix Llobregat), però una fita tan històrica no els va donar la victòria. Van acompanyar el carro gros amb el 5d7 i el 7d7, i les agulles dels de Torredembarra van decantar la classificació. Per mi els Grocs van ser els guanyadors morals del concurs i el seu 4d8 el castell de la jornada.
Destaquem el bon nivell general amb 10 colles assolint el 5d7, i 6 el 7d7. Especialment destacada l’actuació dels Castellers de Sarrià que, amb 5d7, 7d7 i 4d7p, feien la millor actuació de la seva història, i fins i tot s’atrevien a enlairar el 2d7 que va quedar en intent desmuntat en dues ocasions. Cal destacar el gran nombre de construccions descarregades i les poques caigudes, malgrat anar totes les colles a màxims. I com en les altres dues sessions, com a nota negativa l’excessiva llargada de la Diada.

Nosaltres, els Castellers de Cornellà, enguany hem hagut de conformar-nos a viure el concurs com a espectadors, o bé col·laborant amb alguna colla que hi participés. L’expectativa que teníem de participar-hi en la sessió de dissabte, després d’haver carregat el 4d8 l’octubre passat i el nostre domini dels castells de 7 i mig, finalment no es va acomplir. No som una colla que es plantegi cap temporada condicionada o amb intencions de plantejar els castells amb el repte de classificar-nos-hi. Considerem que una possible classificació per l’edició de dissabte, ha de ser més un premi a la trajectòria, que no pas un objectiu. Així doncs, en cap cas ens hem plantejat cap actuació amb la intenció de sumar punts. Si ens convenia més fer el 4d7, per a treballar un futur 4d8, això passava per davant de poder plantejar cap castell de puntuació superior, que tinguéssim a l’abast, com per exemple el 3 de 7 o el 3 de 7 amb el pilar. El fet de no classificar-nos finalment per a sessió de dissabte ens enviava al concurs de Torredembarra, el darrer diumenge de setembre. I aquell dia nosaltres tenim diada al Pedró, i hi ha diades que passen per davant del concurs. Per compromís amb el barri i amb la ciutat. Així doncs, vam haver de renunciar a participar-hi.
Teníem molt coll avall la nostra participació en la Tarraco Arena. De fet, sortia aquesta actuació prevista en el nostre calendari d’inici de temporada. I el fet de no arribar-hi, pot haver causat decepció per a força membres de la colla, que consideren la participació en el concurs com un extra de motivació. Relativitzem-ho. Si no hi som, deu ser perquè altres colles han fet més mèrits per ser-hi i han mostrat més regularitat en la part final del primer tram (no cal que recordem el nostre juny i juliol, oi?) A part, la nostra aposta no era anar al concurs, era descarregar el 4d8 per Corpus. Canviaríem haver estat més conservadors i fer un Corpus de 7 i mig, i que això ens classifiqués pel concurs en comptes d’anar carro gros? No sé si algú s’ho ha plantejat com es diria vulgarment, a “toro passat”. Però el dissabte abans de Corpus tots teníem clar quina havia de ser l’aposta. No va anar bé? Mala llet, els castells són així. Això no ens hauria de permetre deixar de donar gas, ans al contrari, ens hauria d’esperonar per anar-hi amb més ganes. I en la part final del primer tram no va ser així.

Val a dir que tot i que la tendència actual majoritària a la colla és la de veure les virtuts del concurs per damunt de les pegues, continua havent-hi força detractors amb motius de pes, i absolutament respectables i alguns fins i tot que comparteixo amb ells. Tot i que el tarannà de la colla sempre ha acceptat la rivalitat com a part intrínseca del fet casteller, i mai hem refusat l’esperit de superació i l’ambició per fer els millors castells possibles, en el si de la colla són uns quants els que la febre concursaire, els rànquings i els punts els generen un absolut rebuig. I no entrarem a considerar el sistema de puntuacions i l’excessiu valor que tenen els castells carregats en general i en el concurs especialment. Però, per altra banda, és innegable la contrapartida positiva i l’impuls que pot generar la participació en un esdeveniment casteller de tal magnitud per a la colla. Per mi és indubtable que el pas endavant que va donar la colla la temporada passada i que ens ha portat a barallar-nos altre cop amb els castells de vuit, va tenir origen en la nostra participació en el concurs de 2022. Va créixer exponencialment la motivació i l’autoestima de la colla i la temporada següent vam aprofitar la inèrcia que ens va generar aquella empenta. Per la majoria de les colles, el Concurs suposa una oportunitat de mobilització indiscutible, i la força i repercussió que té l’esdeveniment si se sap rendibilitzar, poden suposar un pas endavant. D’altra banda també hem de tenir present el desgast que suposa per les juntes de les colles tota la logística que requereix una mobilització així; samarretes, busos, sopar… Tot un seguit de contradiccions que no amaguen que castellerament parlant, el Concurs de Castells és un espectacle casteller innegable, tant en l’àmbit estètic, com pel que fa a les construccions que s’hi assoleixen. Qualsevol afeccionat ha gaudit de valent amb el recital casteller a tots els nivells; des de l’apassionant lluita de les colles grans amb els seus “mega castells”, com els múltiples èxits de les colles mitjanes, que han rendibilitzat al màxim, la majoria la seva participació. Per acabar no negaré certa “rabieta” i enveja en veure tantes colles fent castells que nosaltres no tenim perquè no aspirar a fer. 4d8, 2d7, 9d7, de colles que fa quatre dies estaven a un nivell similar al nostre. Ha d’haver-hi una manera d’arribar-hi i l’hem de saber desllorigar. Enguany ens ha tocat gaudir-ne com a espectadors. Per què no gaudir-lo d’aquí dos anys portant-hi aquests castells? No és somiar, és feina i assaig, i saber fer les coses ben fetes. I jo estic convençut que sabem fer-ho.

Albert Montell i Garcia