SI VE D’UN PIS!

CRÒNICA DE LA XXXIV a DIADA DELS CASTELLERS DE CORNELLÀ
Quan arriba Diada ja sabem que toquen dies intensos i carregats d’emocions. Assajos, il·lusions, incerteses, nervis… també festa, riures, moments de distensió. Però sempre amb el mateix objectiu final, una actuació castellera on hem d’anar a màxims i collir els fruits de l’esforç i els patiments d’una temporada castellera apassionant alhora que exigent.
Enguany el repte era clar. Volíem descarregar el 4 de 8. Des de fa dues temporades aquest castell és un eix central dels nostres assajos i després de carregar-lo la temporada passada i d’ensopegar en el nostre intent que vam fer aquest darrer Corpus, havíem fet les proves necessàries per anar a Diada amb garanties d’èxit. Però una cosa és l’assaig i l’altra és la plaça i aquesta nostra afició castellera és tant apassionant com dura i a voltes desagraïda, i sobretot plena d’incerteses que són la que li donen possiblement el seu màxim atractiu.
Els darrers assajos havien estat molt bons. Bones proves de 5d7, de 7d7, alguna prova de 3 per sota, i sobretot grans proves de 4d8. En els darrers assajos hem anat passant el 4d7 de manera seguida, i sobretot molt bones proves de pinya. Proves fins a dosos i amb tota la canalla enfilant-se que donaven molt bones vibracions. Poca cosa més hi podíem afegir per anar a plaça amb garanties. Només faltava veure la capacitat que tindríem de traslladar a plaça la bona feina feta al local. Mirarem d’explicar com va anar tot plegat pas per pas.
Primer de tot havíem de fer l’actuació de vigília. Una actuació que des de ja fa uns anys fem en solitari i que serveix per fer pujar a gent nova o poc habitual en els troncs, on fem, bàsicament castells de sis i on s’hi respira un ambient festiu i distès. Enguany en una nova ubicació davant la plaça de l’estació de la Renfe vam fer-hi una actuació ràpida on va destacar el primer 3 de 6 aixecat per sota de la temporada. El 3 per sota és un castell que no hem treballat gaire durant la temporada, però que en els darrers assajos ha entrat en escena. Hi hem fet alguna prova interessant per a poder plantejar-nos en un futur recuperar el 3 de 7 aixecat per sota, però enguany no teníem prou temps per fer-li el procés que necessita aquest castell. Tot i això, s’ha demostrat que l’aixequem, que som una colla que coneix i que si la tècnica ho troba convenient estarem a punt per portar-lo a plaça amb garanties. En acabar la diada un pilaret de 3 fet per la canalla i a sopar i descansar que l’endemà teníem molta feina!
I ja és diumenge, el dia gran! Per una banda, comencem amb matinades. El clàssic recorregut amb les preceptives parades on els pubillus i pubillets preparen esmorzar als nostres grallers i tot el seu seguici. Un moment de colla bonic i festiu i on els nostres músics són els merescuts protagonistes. Una gran feinada la que fan tota la temporada! Al local mentrestant els més farts esmorzen el tradicional cap i pota i es comencen a veure les cares, mig d’emoció, mig de nervis, prèvies a les grans ocasions.
La colla va arribant al local i arriben les gralles. Un dels moments més bonics de la temporada. L’arribada del nostre grup de gralles i tabals, amb els pubillus i pubillets encapçalant la comitiva i entrant al local amb el toc de matinades. Un moment de colla, de pensar en el perquè som Liles, de trobar a faltar companys i companyes que ja no hi són. D’adonar-nos que tots els neguits i patiments de la temporada tenen un sentit i un sentiment. Un moment de COLLA, amb majúscules.

A poc a poc ens anem mentalitzant per l’actuació, i després de la tradicional entrega de les camises d’honor, enguany per a l’animador infantil i amic de la colla Jaume Barri en l’àmbit individual i per a l’entitat AFDA (Associació de Famílies amb Dificultat d’Aprenentatge a Catalunya) en l’àmbit col·lectiu, el cap de colla ens adreça les darreres paraules abans d’anar cap a plaça. Tots tenim el pla al cap. Sortir de 5 de 7 per trencar al gel, i en segona ronda anar pel 4 de 8. Així doncs, som-hi, cap a plaça i per la feina.
Baixem cap a plaça en cercavila, com és preceptiu i hi arribem ja amb ganes d’anar per la feina i treure’ns ja les punyeteres papallones que fa hores que ens belluguen per la panxa. A fer castells s’ha dit! Comencem amb un 5 de 7 prou ferm i segur. Potser no el millor de la temporada però prou ferm. Cal destacar que és el 8è de l’any i que excepte el ja prou comentat lapsus de juny-juliol, l’hem anat fent regularment durant tota la temporada i això per si sol ja és un bon indicatiu del nostre nivell.

A segona ronda arriba el moment. Anem pel 4d8. La colla està concentrada i mentalitzada, però per si de cas, el David ens dona les darreres indicacions i ens arenga per treballar tranquils però convençuts. Primer en desmuntem un peu amb terços col·locats que no ho veuen prou clar. Avall i tornem-hi. La indicació del cap de colla al tronc és que el tirem amunt per descarregar-lo i que no el tirarem amunt si no estem convençuts que té la mida correcta. El segon peu sembla que té bona mida i es dona la indicació de tirar-lo amunt. Sembla que puja prou apamat fins a l’entrada de dosos. Però en aquest punt se’ns desquadra una mica ajuntant-se les rengles que comparteixen dosos. I amb l’aixecador entrant l’enxaneta encara era a quarts. Es decideix tirar avall perquè quedava massa castell per treballar-lo així. I un baix ja feia estona que patia massa per aguantar la descarregada. Queda en intent desmuntat.
En segona ronda hi tornarem. Canviant un baix que ha quedat tocat i fent un petit retoc en la quadratura li agafarem bona mida. El castell va amunt i sembla que el portem ben quadrat. Però amb la remuntada dels dosos i abans que entrin el castell fa una oscil·lació, que tot i que es recupera i sembla que s’hagi d’assentar, el tronc considera que és massa aviat per patir-la i es crida a retirada. Per alguns ha imperat el seny. Per altres ens hem precipitat. Per tots plegats, qui va allà dalt és qui mana, i si s’ha valorat que era millor baixar-lo, doncs amén. Evidentment decepció a la colla. Estem convençuts que tenim el castell i emprenyats perquè ens quedarem sense premi. Però gran actitud. Mantenim la compostura i sabem que això encara no ha acabat. La tècnica decideix donar un respir i en 4a ronda anirem pel 4 de 7 amb el pilar. Un castell complicat i que en altres temporades ens ha suposat un drama. Però que enguany fem amb prou tranquil·litat i que tornem a descarregar amb suficiència. El 10è de la temporada. Tant el 5d7 com el 4d7 amb el pilar són castells que hem descarregat enguany el 100% de vegades que hem portat a plaça. Bon senyal.

Després d’uns moments de deliberació i de valorar la situació el cap de colla ens reuneix a plaça. Estem tots bé, el tronc se’l creu i la canalla vol fer-lo. Així doncs, farem una darrera temptativa de 4d8. Creiem en el castell, és la nostra plaça i la nostra Diada. Posem tota la carn a la graella doncs! Tothom concentrat. És el darrer trumfo i l’hem d’aprofitar. Al segon peu, el castell torna a anar amunt. Fins a l’entrada de quintes tot en ordre. Sí que hi ha cansament i certs nervis, però sembla que va bé. A baix a la pinya el castell és ferm. Entren dosos i la canalla és dalt. Bon ritme. Amb l’entrada de l’aixecador el castell belluga, però guarda prou bones mides. Just abans d’entrar l’enxaneta, que té uns interminables segons de dubte damunt dels quints, aquests aturen una forta batzegada, però aconsegueixen tornar a lloc. Ara sí. L’enxaneta fa les tres passes i corona els nostres somnis. Comença a sortir la canalla, però aquella batzegada prèvia a la carregada ha deixat el pis de quintes massa tocat, el castell s’ha deformat i ens és impossible evitar la caiguda. 4 de 8 carregat. A plaça no hi ha celebració. No celebrem castells carregats i menys quan hi ha companys que han pres mal. Afortunadament sembla que res greu. Però l’objectiu final és descarregar els castells, i no prendre mal. Tot i això, sabem tots i totes que la colla ha fet un pas endavant, en determinació, en fe, i en amor propi. Hem lluitat fins al final, i tot i que a mitges, recollim el premi a la nostra ambició. 29 anys després la nostra plaça de l’Església torna a tenir la foto de l’aleta del castell de vuit. Amb aquesta actitud en veurà moltes més.

Acabem amb dos pilars de 4 de comiat i els tradicionals pilars al balcó on puja tota la canalla (i algun no tant canalla…). Acabem completant tots els rituals que ens fan ser qui som. Amb les gralles fent ballar la plaça i la foto de colla a les Escales de l’Església. A la plaça on els Liles un any més han demostrat que són una gran colla. I que volen ser una colla gran!

Les altres colles
Enguany actuàvem acompanyats dels Castellers d’Esparreguera i els Castellers de Sant Feliu. Els primers, els de la camisa bordeus, són una colla de nivell similar al nostre i que estan fent una bona temporada dominant els castells de 7 i mig. Enguany, tot i que sense sort, també s’han enfrontat al 4 de 8 que encara no consta en el seu historial, però que ben segur acabaran assolint en un moment o altre (aquest pròxim diumenge a la seva Diada?). A Cornellà, però no van tenir el seu millor dia, i van iniciar l’actuació fent dos intents desmuntats de 4 de 7. En tercera ronda van descarregar el castell de més dificultat del seu programa, el 4 de 7 amb el pilar, que curiosament també va ser el castell que va semblar que assolien amb més facilitat. Van acabar amb el 3 de 7. Diumenge que ve ens tornem a trobar. Els haurem de tornar la col·laboració que van fer-nos a les nostres pinyes!
Els Castellers de Sant Feliu van fer una actuació de castells de 6, executats amb prou solvència. La manca de camises i les dificultats que tenen per assajar castells amb garanties fan que no puguin millorar un potencial que ben segur trauran en un futur no gaire llunyà. Una colla amiga amb què sovint ens donem un cop de mà als assajos i amb la que va ser un privilegi compartir plaça i castells. Ens seguirem trobant segur! De fet, un dels seus components històrics, en Marc Galindo va fer una definició del que havia viscut a plaça que descrivia a la perfecció el que havia passat les darreres hores i que ens agradaria citar: “Ahir em vau fer sentir a plaça tot el que em va atrapar dels castells, concentració, nervis, pors, confiança, valor, orgull, decepció i recomposició. La història de la Colla s’escriu cada dia i ahir en vau escriure una pàgina important”

Difícilment es podria descriure millor el que va passar diumenge a plaça. Tot i que l’objectiu era descarregar el castell, la demostració d’orgull i l’actitud mostrada per la colla, també són valors a tenir en compte. I malgrat la caiguda, malgrat els lesionats, i malgrat que ens ha quedat feina pendent, estem convençuts que hem fet un altre pas endavant. Per arribar a ser la colla que somiem. No deixem de sentir l’orgull de ser qui som i de ser com som, ni de tenir el compromís amb aquesta colla, ni de somiar coses grans!