A POC A POC, PERÒ SUMANT.

Els responsables de la colla ja ens han explicat que enguany anirem a poc a poc. L’obligació de rodar peces del pom de dalt, la manca de dosos i la necessitat de treballar noves peces a tronc ens obliguen a prendre’ns l’inici de temporada amb més calma que no pas l’any anterior on ràpidament ens vam situar en la gamma alta de set.
Enguany, tot i estrenar el 3 de 7 en la nostra primera diada, ens toca fer més castells de 6 dels que caldria esperar en una colla que va fer l’aleta als 8 pisos la temporada anterior. Però no podrem arribar al nivell desitjat sense crear una bona base i aquesta és la feina que toca fer ara.
Tot i això, la intenció de la tècnica en la segona actuació de la temporada era la d’afegir un segon castell de 7 (el quatre) al nostre repertori. I les proves d’assaig així ho indicaven fins que un dels dosos es va lesionar de manera fortuïta… Ja ho diuen allò que quan un està de pega… Res d’important, i ja torna a estar en forma, per sort.
Aquest dos era un dels que ara mateix ens pot fer el 3 de 7 i amb la seva lesió es descartava poder portar aquest castell a plaça. Pel 4 sí que podíem fer un canvi, així doncs manteníem l’opció d’estrenar el 4, però es descartava poder-lo acompanyar d’un segon castell de 7.
L’actuació era dissabte a la tarda i el motiu un de ben especial. El 30è aniversari dels nostres fillols els Castellers de Lleida. L’any 1995, just en la nostra 4a temporada, va ser un orgull apadrinar una colla que en aquell moment quedava força allunyada de tota la zona tradicional i de la seva expansió a l’àrea dels voltants de Barcelona. Un dels impulsors del projecte va ser fundador de la nostra colla i això va fer que tinguéssim el privilegi de ser-ne els padrins. Dissabte els vam acompanyar les dues colles que els vam apadrinar, nosaltres i els Vailets de Gelida. Uns Castellers de Barcelona que exercien de padrins honorífics i una de les seves colles filloles els Castellers del Pallars. Els altres fillols, els Margeners de Guissona no hi van poder assistir per qüestions de calendari.
30 anys després la colla del Segrià passa per un dels moments més dolços de la seva història sovintejant el 4 de 8, i fins i tot anotant-se castells superiors com el 3 de 8, 7 de 8, 2 de 8 amb folre o fins i tot el pilar de 6. No fou casualitat que sortissin vencedors l’any passat de la sessió de dissabte del concurs de castells de Tarragona.
Però va, expliquem el que va passar, que no acabarem mai…
Arribàvem a plaça a les 17.30 h. El lloc triat per a celebrar la diada era l’esplanada de davant de la Llotja de Lleida, un modern espai multicultural que malgrat no tenir l’encant i el pedigrí casteller de la plaça de la Paeria, sí que permetia encabir amb comoditat totes les colles i fer tots els actes commemoratius i festius en el mateix espai on fèiem l’actuació.
Després dels preceptius pilars de 4 d’entrada i actuant en tercer torn, obriríem les rondes de castells amb el 4 de 7. Tot i anar una mica pelat de pinya pròpia, la col·laboració de les altres colles i les bones proves que li havíem fet a assaig van fer que l’encaréssim amb confiança i seguretat. Malgrat alguna estrena tant a tronc com a pinyes el castell va anar ben ràpidament i prou segur. Un parell de rengles més tancades, sobretot a quarts, no van fer que el castell perillés en cap moment. Així doncs, primer 4 de 7 de l’any al sac. Ara tocarà ajuntar-lo amb el 3 i perquè no, acompanyar-lo d’un tercer castell de 7 en properes actuacions. Com sempre dependrà de la feina i l’assistència a assaig.
En segona ronda un 3 de 6, que tot i no ser un castell que hauria d’aparèixer en el nostre repertori, ens serviria per estrenar un dos tancat. Tal com estem en aquest pis, estrenar un dos enguany ha de ser més motiu de celebració que descarregar segons quin castell. Són passets enrere necessaris per a poder fer passes fermes endavant en el futur.
Tanquem les rondes de castells amb el 4 de 6 amb el pilar que serveix també per a rodar noves peces i amb dos pilars de 4.

LES ALTRES COLLES
El castell més gran de la jornada el van bastir uns Castellers de Barcelona que enguany han començat amb força i que van descarregar un sòlid 4 de 8 (el tercer de la temporada) que van acompanyar del 5 de 7 i d’un lleuger 3 de 7 amb la mirada posada al 3 de 8 que volen portar a plaça al més aviat possible. La solidesa dels seus castells i les bones proves a assaig, que ens explicaven els seus castellers més veterans, generen bones expectatives en la colla degana de la ciutat comtal. Els amfitrions Castellers de Lleida van fer una bona actuació de castells de 7 de la gamma alta (5d7, 7d7, 4d7). Haurem d’esperar encara una mica per veure castells superiors com el 2 de 7 i el 4 de 8, però segur que en properes actuacions i amb una mica més d’assaig els començaran a passejar per les places.
Les altres dues colles van fer actuacions semblants però en situacions històriques ben diferents. Els Vailets de Gelida són una colla amb història. Fundats la tardor del 1985, alcen els seus primers castells la temporada de 1986. Després d’uns anys de bonança en els quals vam compartir plaça en diverses ocasions i d’arribar a assolir castells importants com el 5 de 7 i el 4 de 7 amb l’agulla van patir una forta davallada que els va portar a acordar la seva dissolució el juliol de l’any 2000. El 2011 es reorganitzen i d’aleshores ençà han mantingut de manera més o menys continuada la seva activitat això sí, en el nivell dels 6 pisos. En l’actuació de dissabte vam poder-hi veure el 3 de 6 amb el pilar com a millor castell. Pel que fa a l’altra colla de les comarques de Lleida amb qui vam compartir plaça, els Castellers del Pallars, col·loquialment coneguts com a “Malfargats”, són una colla prou jove. Fundats el 2017 i en representació dels dos Pallars, fan un gran esforç per portar els castells a les comarques més despoblades del Pirineu i amb la seva camisa groga van fer-hi 3 de 6, 4 de 6 i 3 de 6 amb el pilar. El seu intent de 2 de 6 va quedar en desmuntat.

Així doncs, una diada àgil i prou entretinguda amb prou bona col·laboració a les pinyes i malgrat el sol de tarda que lluïa al llunyà oest català, amb una agradable temperatura. Quan vam arribar a la plaça i en veure com hi picava el sol, vam patir en pensar que ens couríem a la llauna. Però la tècnica culinària lleidatana la vam deixar per als caragols. I també cal dir que el sopar i la posterior festa que ens van oferir els amfitrions ens van permetre refrescar-nos i recuperar forces després de l’actuació.
A PER FEINA!!
Tot i que enguany no arranquem amb la força de l’any passat no hem de defallir. Toca treballar a assaig i ser conscients que cal crear una base sòlida per a tornar a posar-nos al nivell desitjat. I això només es farà amb molta feina. Donant confiança i tenint paciència amb l’evolució de la canalla. I sobretot no deixant de venir a assaig. Hem de consolidar els bàsics de 7, treballar els castells superiors (4 de 7 amb l’agulla, 5 de 7, 7 de 7…) preparats per a quan tinguem els poms a punt. I un cop feta aquesta feina ja hi tornarem amb els objectius que tenim tots i totes al cap. Però com sempre ens diuen els nostres caps, tot passa pel local d’assaig. Així doncs, ja ho sabeu, a fer feina!