“Per créixer cap amunt, primer cal créixer en amplada i en gruix a la pinya. Tenim bons castells per fer, i actuacions prou atractives també. A què estem esperant doncs? Som-hi colla!”
Aquest cap de setmana passat tocava doblet. Tal com ja vam fer la temporada passada actuàvem dissabte a la tarda a la Fira Modernista de Terrassa i diumenge migdia a la Festa de la Rosa de Sant Feliu de Llobregat.
Els caps de setmana amb dues actuacions són complicats. És difícil comptar en dos dies seguits amb totes les camises necessàries i hi ha força gent que tria una de les dues. Les hores de lleure i els caps de setmana són molt preuats i l’exigència de dedicar-hi els dos dies a fer castells és molta.
Tot i això, els arguments castellers eren prou atractius. Dissabte una diada amb prou incentius. Convidats per una de les colles grans, els nostres padrins els Minyons de Terrassa. Un marc, el de la Fira Modernista i un espai, el de Cal Reig que agraden a la colla. I sobretot uns objectius castellers prou ambiciosos.
FIRA MODERNISTA A TERRASSA
A Terrassa l’objectiu era portar-hi 3 castells de 7 i repetir l’actuació de Jordiada. Però possiblement el castell més important de la diada era el 3 de 7. Ja hem comentat en altres cròniques que el pis del castell on anem més mancats aquest any és al pis de dosos. I en aquest castell fèiem el pas important d’estrenar de dos tancat una de les enxanetes de les temporades anteriors. Tots els canvis i estrenes als castells són importants, però el fet de fer baixar una enxaneta a dosos és un dels més significatius perquè demostra una evolució indispensable per a encarar reptes superiors. En el cas actual un pas endavant per plantejar-nos el 5 de 7 (divendres a assaig vam passar el 5 de 6 net per primer cop aquesta temporada).
Així doncs, el 3 de 7 seria el castell triat per començar. El castell va pujar ferm i rodó. En el moment clau, el de la traspassada de l’enxaneta, el pom va mantenir bé la posició (fins i tot millor que a assaig i tot) i el castell es va poder descarregar sense excessives complicacions. Una bona manera de començar la diada i molta satisfacció sobretot entre la tècnica, sent conscients de la importància d’aquest pas.
En segona ronda encarem el 4 de 7 amb el pilar, un castell que ja vam estrenar a Jordiada i del qual les proves a assaig donen molta confiança. Només calia ser prou gent per poder-lo portar amb garanties. Ben just, però amb dos cordons de qualitat i amb força mans altes, el castell es va poder portar a plaça. I s’alçà ferm i quadrat. Un 4 gairebé perfecte que va mostrar fermesa i bona mida en tot moment. Execució ràpida i solvent. Llàstima que en el moment de deixar lliure el pilar una sotragada endavant va fer que perdés el control i no aguantés la sortida de l’enxaneta. El castell doncs quedava tant sols carregat malgrat la bona feina feta. Ja sabem que és un castell complicat i que el moment de deixar lliure el pilar és dels de màxima dificultat en els castells, un moment imprevisible en què, per molt assajat que ho tinguis sempre pot aparèixer un imprevist que faci que se t’escapi. Mala llet, no passa res. Hem de ser conscients que són coses que poden passar i no donar-hi moltes més voltes. Recuperarem la confiança en un pilar que ens ha donat moltes alegries i a la següent, polint els petits detalls d’encaix que convinguin, segur que el descarreguem.
En tercera ronda tocava 4 de 7. El castell s’alça d’un bon principi amb problemes de quadratura i en entrar dosos, amb bon criteri es va fer tirar avall. No valia la pena córrer el risc de seguir amunt en un castell que ens hagués fet patir molt per descarregar. Avall i hi tornem, rectificant allò que calgui. En la repetició tot i que va mantenir una mica la mateixa tendència, va mantenir una mida que permetia treballar amb més comoditat. No va ser un quatre perfecte, però sí prou sòlid. Segur que desquadrat, però ben treballat. Així doncs, 4 de 7 descarregat i tercer castell a la butxaca.
En ronda de pilars renunciem al pilar de 5 per dubtes de l’enxaneta. L’endemà amb una mica de descans pel mig i sense les emocions de la caiguda tan a flor de pell ja hi tornaríem amb més tranquil·litat. 2 pilars de 4 (estrenant enxaneta!) i llestos.
Malgrat el petit ensurt de la caiguda de l’agulla del 4, una prou bona actuació on vam mostrar un bon nivell, vam estrenar peces importants i rodant-ne d’altres que segur que enguany ens aniran molt bé per a continuar creixent. En acabar uns quants es van quedar a sopar al local de Minyons. Que uns “beures” i una mica de festeta en un entorn tan bonic i en un ambient ben casteller, també fan colla i fan castells!
L’actuació de la colla a Terrassa
LES ALTRES COLLES
Els nostres padrins, els Minyons de Terrassa, han començat la temporada amb força. Després d’un 2024 en què van saber ser pacients per a renovar els poms de dalt i consolidar els seus troncs, aquesta temporada estan començant a collir els fruits de la feina feta. I mostra d’això són els fantàstics castells que ens van mostrar al pati de Cal Reig. Uns 5 de 8, 3 de 9 amb folre (tots dos els primers de la temporada) i 2 de 8 amb folre sòlids, ferms i bonics. Ens van deixar a tots amb la boca oberta, ja no només pel que van fer sinó per com ho van fer. Van reblar-ho amb l’estrena també del pilar de 6. Alerta amb aquests Minyons que enguany ens faran xalar de valent. L’altra colla, uns Castellers de Berga molt mancats d’efectius, van fer una actuació amb 3 castells de 6. El seu nivell tenim clar que no és aquest, però la dificultat per mobilitzar camises lluny de casa els passa factura. En propers compromisos ben segur que podrem gaudir altre cop del seu nivell real.
Gent de la colla que ho va fer possible
FESTA DE LA ROSA A SANT FELIU DE LLOBREGAT
L’endemà al matí, amb algunes cares de son i amb una calor més que primaveral ens plantàvem a la capital de la comarca amb intencions de continuar fent passes endavant. La previsió ja era fer-hi dos castells de 7 i rodar pom del 5 fent el 5 de 6.
Tots tres castells van sortir de manera prou satisfactòria. El nostre 3 és un castell que fins avui s’ha mostrat sòlid i l’exhibim rodonet i bonic mostrant una bona feina d’assaig. En el 4 venia una altra de les novetats del cap de setmana. Tot i que l’estructura era bastant similar a la del dia abans hi havia l’incentiu de l’estrena de l’aixecadora. Totes les colles sabem de la importància de tenir recursos al pom de dalt. I que en un cap de setmana estrenis un 2 i una aixecadora en castells de 7 és un èxit, es miri per on es miri. Si a més el castell el fem amb solvència i la canalla el resol amb nota (ningú que no ho sabés hagués dit que hi havia estrenes) doncs xampany i galetes!
Per acabar un 5 de 6 que ha de donar confiança al pom per a alçar-lo un pis més com abans possible. En ronda de pilars després de l’ensurt amb el 4 amb agulla del dia anterior era important recuperar confiança en el pilar de 5. Malgrat fer-lo amb el segon i el terç que no anaven al pilar del dia anterior (el que té tenir recursos pilaners…) sí que repetien la quarta i el més important de tot, l’enxaneta. El pilar el vam descarregar amb suficiència i això ens havia de servir per recuperar confiança i seguretat. Vaja, que el que va passar el dia anterior quedava en un accident puntual i prou.
Actuació de la colla a Sant Feliu de Llobregat
LES ALTRES COLLES.
Els amfitrions, els Castellers de Sant Feliu estan en fase de renovació i amb ganes de recuperar la seva millor versió. De fet, ja només iniciar temporada recuperaven un 2 de 6 que feia temps que se’ls resistia. Aquest va ser el castell triat per obrir plaça. Un 2 esvelt i sòlid que va mostrar la bona feina que estan fent. El van acompanyar amb uns 3 i 4 de 6 amb el pilar on es van mostrar bones maneres i una feina prou acurada tant a pinya i tronc com a canalla. Encara estan lluny de poder afrontar de nou els castells de 7. Però el rigor tècnic i la il·lusió són el camí per arribar-hi i pel que vam observar sembla que tenen els dos ingredients. Els nostres companys dels Castellers d’Esplugues eren la tercera colla que exhibiria els seus castells. L’any passat van acabar temporada en la seva millor forma tornant a consolidar el 4 de 8. A Sant Feliu van obrir plaça amb un sòlid 4 de 7 mostra de què ja li estan començant a fer bones proves al castell de 8 i del domini que tenen d’aquesta estructura. En segona ronda encaraven un 5 de 7 que en un primer intent mostrava massa flaqueses i que van tirar avall de manera assenyada. En la repetició van poder completar-lo no sense haver-lo de treballar posant-hi els 5 sentits i sabent treballar una descarregada on van haver de mostrar tot el seu saber casteller. Un però potser seria que amb una mica més de velocitat en l’execució dels castells, s’estalviarien una mica de patiment i més quan no es va sobrat de pinya. Per acabar, un 3 de 7 més lluitat del que s’esperava però igualment defensat i treballat amb seny i solvència cargolina.
Gent de la colla que hi érem
—–
En resum, un cap de setmana molt profitós en què malgrat l’ensurt del 4 amb el pilar de dissabte hem fet un pas endavant. Estrenes a canalla, consolidació de peces que s’han estrenat en les darreres actuacions i uns castells prou sòlids i ben treballats tant a pinya com al tronc. Prou arguments per ser optimistes i confiar en el fet que a poc a poc anirem assolint el nivell desitjat. Ara tenim una nova oportunitat de mostrar-ho aquest pròxim diumenge a Sant Boi. Només un però, ens falta gent. Tant a plaça com sobretot a assaig, necessitem aquelles 15 o 20 camises més que ens donarien més solidesa i confiança. Hem de poder portar castells de 7 a plaça amb mínim 3 bons cordons propis. Amb la gent que som ara a la colla els números surten. Només cal una mica més de compromís per part de tothom. Ja ho sabeu; per créixer cap amunt, primer cal créixer en amplada i en gruix a la pinya. Tenim bons castells per fer, i actuacions prou atractives també. A què estem esperant doncs? Som-hi colla!