Ara ja estem en el punt on havíem d’estar. Si volem anar més amunt, ja ho sabeu. Queda poc més d’un mes per Corpus. Prou temps per treballar a assaig i a les pròximes actuacions. Ja tenim el 5 de 7 i el 4 amb el pilar. Ara toca consolidar-los i afegir-hi el 7 de 7. O altres construccions que ben segur la tècnica té al cap i que no es podran portar a la pràctica sense omplir el local d’assaig.
BONS CASTELLS LILES A SANT BOI
Des de l’any 2012, a excepció dels anys 2020 i 2021 quan es va suspendre tota activitat castellera per culpa de la pandèmia, els Castellers de Cornellà no hem fallat mai amb el nostre compromís amb la plaça de Sant Boi de Llobregat. Fins i tot el 2023 el dia que acomiadàvem l’enyorat Esteve Aguado vam voler fer acte de presència enviant una representació de la colla a plaça quan se li va fer homenatge en forma de pilars de dol de les colles convidades. Una plaça on sempre hi hem portat els nostres màxims castells, com el 2015 quan hi vam descarregar 7d7, 5d7 i 3d7 el mateix dia que els Minyons de Terrassa feien de Sant Boi plaça de 9. O el 2022 quan vam fer el primer castell de 7 de la colla després de la pandèmia. Altres anys el nostre compromís de portar els nostres màxims castells, com el 2018 quan vam intentar sense èxit el 3 de 7 aixecat per sota, ha fet que la diada fos més accidentada. Però sempre amb la consigna d’anar a màxims en una plaça que ens estimem, on ens sentim ben acollits i on desitgem continuar portant per molts anys els nostres millors castells.
Enguany, com no podia ser d’altra manera, hi hem tornat a màxims. Amb els castells bàsics de 7 consolidats, i havent ja estrenat el 4 de 7 amb el pilar, era el torn d’estrenar el 5 de 7. I amb aquest objectiu ens plantàvem a plaça. Val a dir que enguany no era feina fàcil portar aquest castell a plaça, a les sabudes mancances que tenim enguany al pis de dosos, s’hi afegien alguna lesió de darrera hora, força baixes de gent habitual tant a plaça com als darrers assajos i la dificultat que tenim per arreplegar prou gent per a lligar unes bones pinyes. Tot i això, les proves d’assaig havien anat prou bé i si aconseguíem una pinya pròpia prou acceptable seria l’objectiu principal de la diada.
Així doncs, cap a Sant Boi i a totes! Un grup de gent de la colla ja de bon matí es va trobar per anar-hi caminant des de Cornellà. Aquesta era una idea que tenia al cap l’Esteve Aguado de feia anys, i que per un motiu o altre no va poder portar mai a la pràctica. Enguany, i una mica com a homenatge ara que fa dos anys que ens va deixar, el Lluís Vives va organitzar-ho i uns quants ja es plantaven a Sant Boi poc després de les 9. Val a dir que un bon esmorzar de forquilla en arribar també era bon motiu per animar-s’hi! Per fer grans castells s’ha d’anar ben preparat!
La resta de la colla arribava a plaça a les 11, ja que la diada començava a les 11,30 h perquè hi actuàvem 4 colles i no convenia acabar a les “tantes”.
Després dels pilars d’entrada (en el nostre cas 2 pilars de 4) atacàvem de sortida el que era el nostre màxim objectiu, el 5 de 7.
A la primera i sense dubtar el castell va amunt. Puja amb prou bona mida i bé de ritme i en el moment de la carregada el castell està ben controlat. En la descarregada remena una mica més degut als nervis de ser el primer de l’any, però el descarreguem amb prou seguretat. Un bon 5 treballat amb bon ofici per pinya i tronc. Si aconseguim polir la finura de la canalla pujant i arrossegar més camises és un castell que hauríem de portar a més places. Com sempre només depèn de nosaltres.
En segona ronda tocava descarregar el 4 amb el pilar. Després que a Terrassa ens quedés tan sols en carregat era important allunyar els fantasmes i recuperar-hi la confiança. Amb un petit, però significatiu canvi al pis de baixos del pilar, perquè quedés més per les 4 mans que hi van dintre, el castell s’alça incòmode a l’estructura del 4 i un xic obert. Però ben treballat i sobretot, prou ràpid perquè el 4 es carregués i descarregués sense excessives angoixes. El pilar, aquest cop si, va trobar una bona posició i es va descarregar amb solvència. Així doncs, celebració lila després de descarregar el segon castell de la jornada.
Com a tercer s’havia triat el 4 de 7, on hi estrenàvem una dosa (com ja anem dient prioritat d’enguany). El castell, tot i que es va allargar i no estava del tot perfecte de quadratura, va ser prou segur i estètic. Així doncs, completàvem la que és, fins ara, la nostra millor actuació de la temporada. Només restava reblar el clau en forma de pilar de 5. Amb l’altra combinació de segon i terç el pilar es va alçar ferm i majestuós a la Plaça de la Vila i posàvem així la cirereta a una magnífica actuació que ens ha de donar confiança per a continuar progressant i somniar en un futur brillant. Dos pilars de 4 de comiat i a celebrar-ho. Quin goig veure les cares de satisfacció de la colla! Això no té preu!
LES ALTRES COLLES
A plaça ens hi acompanyaven els Minyons de Terrassa, els Bordegassos de Vilanova i els Castellers de Viladecans.
Amb els Minyons era el segon cop que hi actuàvem enguany en 15 dies i vam poder continuar gaudint del seu magnífic estat de forma. Van obrir amb un 2 de 8 amb folre que podríem catalogar d’una perfecció gairebé insultant. Quiet, estètic i àgil. L’olor de 2 de 9 amb folre i manilles se sentia des de Cornellà. En segona ronda el segon 3 de 9 amb folre de la temporada i segon castell de nou que es veia a Sant Boi. Controlat en tot moment i fantàsticament executat tot i que a baix al peu no va mostrar la rocositat del que vam veure a Cal Reig. Lògicament, quan surts fora de casa no arrossegues les mateixes camises i això afegeix més mèrit als Malves. Per tancar un molt bon 5 de 8 (també el segon de l’any) que té pinta que sovintejaran per les places aquest primer tram. Bons Minyons!
La següent colla en actuar van ser els Bordegassos de Vilanova. Van sortir-se’n sense cap contratemps amb el 4 i el 3 de 7. Pel 5 de 7 sí que van haver de suar la camisa. Després d’un primer intent desmuntat, van haver de treballar força al límit per descarregar-lo en la repetició.
La quarta colla a plaça van ser els veïns Castellers de Viladecans. Els de la camisa verd fluorescent porten un parell de temporades que sembla que estan alçant el vol i estan fent els millors resultats de la seva història. De fet, a Viladecans venien amb intencions de convertir-se per fi en colla de 7 (l’any passat ho van intentar sense èxit) i havien mobilitzat camises i samarretes per a tal objectiu. Després d’obrir plaça amb un meritori 7 de 6 (cal valorar aquest castell quan el fan colles que acostumen a fer castells de 6 pel volum de gent que has de moure) van afrontar el 4 de 7 en segona ronda. La primera escomesa la van haver de desmuntar perquè abans d’entrar l’aixecador ja havia rebut massa sotragades i estava massa tou per a no caure de madur. El segon va mantenir les formes fins l’arribada de l’enxaneta que aconseguia carregar el primer castell de 7 del seu historial. Una descarregada força èpica va culminar en un esclat d’alegria justificat. El primer castell de 7 costa d’oblidar. Felicitats! Van acabar amb un treballat 5 de 6.
En resum, una diada amb un bon espectacle casteller. Amb bons castells i èxits força repartits. En una plaça de les que ens agraden i amb un bon solet casteller però amb una temperatura prou agradable. Nosaltres vam continuar fent els passos que toquen. Ara ja estem en el punt on havíem d’estar. Si volem anar més amunt, ja ho sabeu. Queda poc més d’un mes per Corpus. Prou Temps per treballar a assaig i a les pròximes actuacions. Ja tenim el 5 de 7 i el 4 amb el pilar. Ara toca consolidar-los i afegir-hi el 7 de 7. O altres construccions que ben segur la tècnica té al cap i que no es podran portar a la pràctica sense omplir el local d’assaig. Us hi esperem!