… la colla ha fet un salt de qualitat. L’estrena del 5 de 7 i la consolidació d’un solvent 4 de 7 amb el pilar ens fan pensar que anem en la direcció correcta i a plaça fem gala d’una feina d’assaig ben feta i mostrem un nivell d’execució a l’altura de les expectatives. Quin és el nostre punt feble actualment? El gruix. En cada actuació trobem a faltar aquelles 15 camises que ens donarien aquell punt de consistència necessari, i d’imatge a plaça. Una colla com la nostra no hauria d’anar pel món amb un cordó i mig…
CRÒNICA DE LA DIADA DEL XXXI ANIVERSARI DELS CASTELLERS D’ESPLUGUES
En les darreres setmanes la colla ha fet un salt de qualitat. Tant als assajos com a les actuacions les proves s’ha guanyat en solidesa. Castells de 7 amb garantia i amb el valor afegit d’estar-los fent introduint-hi peces noves, tant al tronc, com al pom de dalt. L’estrena del 5 de 7 a Sant Boi i la consolidació d’un solvent 4 de 7 amb el pilar (sí, allò de Terrassa va ser un accident…) ens fan pensar que anem en la direcció correcta i a plaça fem gala d’una feina d’assaig ben feta i mostrem un nivell d’execució a l’altura de les expectatives. Quin és el nostre punt feble actualment? El gruix. En cada actuació trobem a faltar aquelles 15 camises que ens donarien aquell punt de consistència necessari, i d’imatge a plaça. Una colla com la nostra no hauria d’anar pel món amb un cordó i mig. I a l’assaig “tres quarts del mateix“. I el fet és que aquestes camises les tenim! No és aquell “és lo que hay” del Barça pre-Flick… Durant l’any, han passat per l’assaig un centenar de castellers i castelleres amb més o menys regularitat. Però sembla que no ens posem d’acord per coincidir a plaça i mostrar quin és el nostre potencial real. Ens ho hem de manegar per convèncer els menys convençuts. A l’hora de picar pedra hi hem de ser totes. Creiem que realment tenim opcions de fer grans coses i ara és quan necessitem a tothom.
Si entrem al detall de com va anar l’actuació, pensem que vam complir amb escreix. La tècnica havia plantejat com objectiu d’aquesta diada portar tres castells de 7, amb el 4 de 7 amb el pilar com a castell de més dificultat. D’entrada començàvem amb un sorprenent pilar caminat. Diem sorprenent perquè la plaça no convidava a aquesta circumstància perquè hi havia uns quants obstacles per fer caminar gaire un pilar, però bé, qui organitza mana, i a nosaltres de fet ja ens anava bé per anar rodant el pilar que hem de caminar per Corpus, la nostra festa major. Un cop entrat el pilar ens tocava alçar castell en segon torn. I el castell triat per anar obrint boca era el més gran que portàvem en cartera, el 4 de 7 amb el pilar. El castell va anar amunt a la primera i, malgrat una lleugera desquadratura, l’execució del 4 va ser molt sòlida. El pilar, un cop alliberat, va quedar perfectament lligat tal com va poder comprovar el cronista còmodament des de damunt la pinya (sempre atent a la notícia!) i malgrat que a l’enxaneta se li va enganxar el botó de la camisa amb els cabells de la quarta, tot afegint una mica d’emoció a la cosa, es va descarregar folgadament. Així doncs, ja teníem el premi gros. Ara calia continuar amb els altres objectius, menors, però de gran importància de futur.
En segona ronda tocava el 4 de 7. El castell, tot i que no pujava perfecte de mides, estava prou correcte. Això va fer que, tot i allargar-se en excés per les dificultats d’una de les doses per col·locar-se a lloc, el poguéssim descarregar amb solvència. Ens va fer suar una mica més del compte, però no va perillar en cap moment. Això també és fruit de la confiança agafada a assaig. Per acabar un 3 de 7 amb novetats als pisos superiors, on s’hi estrenaven tant aixecadora com enxaneta. Una mica més nerviós de l’habitual i amb una forta sotragada que va estar a punt de fer-lo saltar amb tota la canalla dalt, el castell es carregava un punt bellugadís, però la bona feina del tronc va ajudar a controlar-lo per a portar-lo a bon port. Acabàvem amb un ben treballat pilar de 5 on estrenàvem enxaneta i amb dos pilars de 4 de comiat.
LES ALTRES COLLES
La colla amfitriona, els Castellers d’Esplugues tenia al cap l’opció de fer una actuació completa de castells de 7 i mig amb la possibilitat de l’estrena del 7 de 7. La indisposició d’un membre del pom de dalt (i segurament la manca de prou gruix a la pinya) els va fer descartar l’estrena del 7. El 5 de 7 ja ho veuríem. De moment obrien rondes amb un 4 de 7 amb el pilar que, tot i que es va fer un pèl llarg, van dominar amb suficiència. En segona ronda alçaven el 4 de 7 després de desmuntar-ne un primer peu. Sembla que les proves de 4 de 8 a assaig van evolucionant i aquest castell ben segur que ja el fan amb el carro gros al cap. En tercera ronda van decidir anar pel 5 de 7. Van poder solucionar els problemes de canalla que tenien per a atacar el castell i el van poder descarregar no sense patiment. Un segon de la banda del 2 va fer tot el castell amb una posició ben poc ortodoxa. I el 3 es va acabar estirant en excés sobretot a la banda de la buida. La durada de l’execució val a dir que no hi va ajudar. Tot i això, els Cargolins dominen aquest castell amb solvència i la confiança que hi tenen i les bones prestacions del seu tronc van fer que es pogués descarregar. Segurament el fet de compartir plaça amb nosaltres també els va animar a fer aquest castell per fer millor actuació que nosaltres. Què per molt bon rotllo que tinguem entre membres de les dues colles, la rivalitat hi és. I hi ha de ser, sempre que sigui ben entesa. És clar que sí!
Els Castellers de Sant Feliu també molt mancats d’efectius van fer una actuació de castells de 6 sense gaires patiments. 3 de 6, 4 de 6 i 3 de 6 amb el pilar. A l’assaig estan començant a fer alguna prova interessant de 4 de 7 i enguany han recuperat el 2 de 6. Si aconsegueixen mobilitzar la tropa, el seu nivell ben segur estarà per sobre del que van poder mostrar-nos dissabte a plaça.
En resum, una actuació que malgrat que va acabar sent una mica tediosa pel poc ritme a l’hora de tancar pinyes i alçar els castells, i on la calor va apretar de valent, s’hi van poder veure coses interessants. Per part nostra la sensació que els castells que podem portar a plaça se’ns queden petits. Hem d’aconseguir fer entrar el 5 de 7 al nostre repertori amb regularitat. I tenir el 7 de 7 sempre en cartera en les actuacions a casa on podem comptar amb tot el nostre gruix de camises. I picar pedra tots a assaig si aspirem a tornar a portar castells superiors a plaça. Als assajos tornen a sovintejar proves de futur de 4 de 8. Es comencen a veure cosetes, tot i que plantejades a llarg termini, amb el 2. I fins i tot el darrer divendres vam jugar una mica amb el 3 de 8. Són castells que ara mateix estan lluny. Però els anirem apropant a mesura que anem afegint cordons a les pinyes dels assajos. Això va així, ja ho sabem. A què estem esperant doncs! Fins Corpus a tot gas tothom!
Gent lila a Esplugues:
