CORPUS ON FIRE
Ara ens queden dues actuacions abans de les vacances: la Plaça del Rei on ens hem de treure el regust de l’any passat fent-hi castells de 7 i el viatge a Madrid. Ara tenim la base per poder treballar nous reptes. Consolidem tot allò que hem assolit i recuperem-ho com abans possible el setembre. I continuem assajant reptes superiors. S’ha demostrat que amb feina a assaig tot és possible.
🔥 CORPUS ON FIRE
El d’enguany serà d’aquells Corpus que recordarem molts anys. Principalment per la gran actuació que hi vam fer descarregant per primer cop en la història el 3 i el 4 de 7 simultanis, un objectiu que ens havia quedat pendent el 2023 i una foto que faltava en el nostre arxiu de grans imatges castelleres. I, per altra banda, per les condicions climàtiques a plaça, amb unes temperatures més adients per rostir pollastres que no pas fer castells. Entre la demostració castellera i les tòrrides temperatures es pot dir que vam estar absolutament “on fire”!
Després d’un primer tram de temporada que ens vam plantejar de manera prudent, però amb una línia ascendent, ens plantàvem a la setmana de Festa Major amb un parell de 5 de 7 en cartera, el 4 de 7 amb el pilar dominat, i els bàsics de 7 amb la solvència i fons d’armari suficient per plantejar-nos un Corpus ambiciós. Tornar a descarregar 5 de 7, afegir un castell que a la colla li costa portar a plaça com el 7 de 7 i sobretot, tenir els recursos necessaris per plantejar-se dos castells de 7 simultanis (de canalla, de tronc i de pinya) no és cosa fàcil i malgrat ser conscients que els castells de vuit ara mateix estan al taller renovant-se i que per ara no estan per circular, l’objectiu era prou ambiciós i l’abordàvem amb tota la il·lusió.
Arribàvem a una plaça de l’església on la gent buscava lloc per arrecerar-se en alguna ombra amb algunes cares de nervis, algunes de cansament després de dies intensos de festa major i alguna d’haver dormit poc. En resum, cares de diada castellera de Corpus, com ha de ser! Per Corpus és tradició entrar a plaça amb el pilar caminat. I així va ser. Enguany recuperàvem el tradicional lloc on s’hi havien fet castells tota la vida, davant de l’església. I fins allà vam fer-lo caminar. Un cop a lloc ja tothom per la feina, que obríem de 5 de 7. Un castell al qual li coneixem les virtuts i les febleses, cosa que fa que el puguem controlar amb seguretat, però que no ens permet cap distracció. El castell puja prou bé de mida i aplomat. Un cop està a punt d’iniciar les passes l’enxaneta, però, el baix de la rengla comença a patir. La calor i la manca d’aire en aquesta difícil posició el fan entrar en crisi, però el suport del seu equip i la serenitat amb què enfronta la difícil situació la resta del castell fan que aconseguim descarregar-lo. Vist des de fora va semblar un 5 de 7 prou correcte. Treballadet, però controlat. Des de dintre és on se sap de veritat com costa i com es pateix en aquests castellots. Un aplaudiment per a tots els baixos i els seus equips, que no surten mai a les fotos, però que són la base de tot.
En segona ronda venia el xou. Per primera vegada a Cornellà es plantejava el repte de fer dos castells simultanis. Ho hem vist fer a altres colles (l’any passat els companys d’Esparreguera per exemple) i n’hem vist el màxim i brutal exemple amb els Castellers de Vilafranca i la Vella de Valls que han aconseguit la proesa de descarregar el 3 i el 4 de nou amb folre bastits simultàniament. El nostre objectiu, òbviament era més modest però no per això poc meritori. El 3 i el 4 de set són castells que en condicions normals hem de fer amb suficiència. Però desdoblar-los tant pel que fa a tronc, canalla i sobretot de pinya no és cosa fàcil. I saber-los fer amb la tranquil·litat i concentració necessàries tampoc. Fer un castell mentre la teva colla n’està bastint un altre al costat és una sensació estranya i un punt desconcertant. I s’hi han de posar els 5 sentits. Els castells van pujar prou alhora. El tres un punt més tancat de com el fem habitualment i bastant tremolós. El quatre tot i que no perfectament quadrat si ben estable i ferm. Les aletes tot i que no del tot simultànies van arribar prou alhora. Ja teníem la foto! Ara calia descarregar-los. Malgrat l’emoció i els nervis el bon saber fer de la gent del tronc i la bona feina de la pinya van fer que els dos castells es descarreguessin ben sincronitzats i amb senyals d’alegria per part de tota la colla. Un nou repte assolit i una nova celebració en el record. Màgia lila!
En tercera ronda tocava atacar el segon gran repte de l’actuació. El 7 de 7. Un castell que tècnicament no té molt de secret, però que logísticament sempre és un maldecap. La quantitat de camises que necessites per portar-lo a plaça fa que sovintegi menys del que ens agradaria i la dificultat que tens per assajar-lo amb totes les peces fa que sempre haguem de patir fins darrera hora per a definir-ne una alineació prou raonable i cobrir totes les peces necessàries a la pinya. Però finalment va pujar prou ferm i raonablement bé de mides. Tot i que per baix el castell es va complicar, de tronc estava més sòlid que cap dels que havíem fet a l’assaig. La canalla va fer la seva feina i malgrat que a la sortida de la banda del 3 va fer pencar de valent a dosos i quartes, la descarregada es va solucionar amb solvència. Tot i això, la base del castell va patir de valent. És el que passa quan no pots assajar aquest castell amb continuïtat. A plaça vas una mica a cegues i passa allò que passa. Desmanegat d’agulles al 4 i amb algun baix treballant amb una posició ben incòmoda tot i descarregar-se el castell, es va patir massa i van sortir algun baix i alguna crossa veient la padrina. Caldrà millorar aquests aspectes en futures escomeses.
En una actuació amb 10 aletes seria injust no destacar el paper de les nostres gralles. Ja fa temps que és un orgull anar per les places castelleres alçant les nostres construccions acompanyats pel nostre toc de castells. Sona de conya i demostra que s’ha fet molta feina i ben feta. Vaja, que mereix que l’acompanyem d’un castell de vuit d’una vegada!
Per acabar un vano de 5 que feia dies que no veiem de color lila a la nostra plaça. Ara sí, celebracions i crits de TOT DESCARREGAT! La colla s’ho mereixia. Ara tocarà anar per més. I això ho haurem de demostrar anant a assaig amb regularitat i ambició. La fórmula la sabem. Com sempre només ens cal aplicar-la.
LES ALTRES COLLES
Minyons de vuit.
Malgrat les intencions de portar el 3 de 9 amb folre, el pont de Sant Joan va passar factura i les baixes sobretot al pis de terços els van fer desistir de tornar els galons de plaça de nou a la plaça de l’Església (l’últim castell de nou vist a Cornellà data de 2019). Tot i això, van exhibir el seu excel·lent estat de forma amb uns bons 5 de 8, i 2 de 8 amb folre, que volen alçar un pis més per la seva festa major i un 4 de 8 de postal. També ens vam quedar sense pilar de 6. Dos pilars de 5 van cloure la seva exhibició.
Poble Sec compromesos.
Malgrat la dificultat de mobilització de camises en un cap de setmana de pont de Sant Joan els “Bandarres” van poder portar un treballat 5 de 7 com a màxima construcció. El van acompanyar de 4 i 3 de 7. Una colla que fa bons castells i amb molt bon ambient com van demostrar després la bona colla que es va quedar a dinar al local amb nosaltres.
Ara ens queden dues actuacions abans de les vacances. A la Plaça del Rei on ens hem de treure el regust de l’any passat fent-hi castells de 7. I el viatge a Madrid, un bon moment per fer grup i compartir experiències amb la colla i amb els companys i companyes de Madrid. Fer colla i gaudir de la colla. I creure’ns que tenim una bona base. A inici de temporada costava de veure un 5 de 7. I ara, no tan sols s’ha assolit sinó que també hem fet el 7 i una cosa que ens semblava encara més impensable, tenir dos castells de 7 diferents i poder-los fer de manera simultània. Ara tenim la base per poder treballar nous reptes. Consolidem tot allò que hem assolit i recuperem-ho com abans possible el setembre. I continuem assajant reptes superiors. S’ha demostrat que amb feina a assaig tot és possible.
Gent lila de Corpus: