… ara toca fer un pas endavant i atacar nous objectius. El 3 de 7 aixecat per sota és un castell del qual estem fent bones proves i que hem d’intentar portar a plaça en les pròximes actuacions. I continuar sent ambiciosos treballant el 4 de 8 … És a dir, que motius per venir al local i assajar al màxim n’hi ha de sobra. Demostrem del que som capaços. Que som els Castellers de Cornellà i per molt que alguns els pesi, som una gran colla i hem de continuar sent uns referents 😉. Gas!
ELS LILES FEM UN PAS ENDAVANT AL BARRI DEL PEDRÓ
La tècnica havia marcat un full de ruta per aquest mes de setembre on es marcava com a objectiu arribar a la diada castellera de la festa major del barri del Pedró amb els millors castells que havíem assolit en primer tram de temporada.
Això consistia, a ajuntar 5 de 7, 4 de 7 amb el pilar que ja havíem assolit en les actuacions prèvies i afegir-hi el 7 de 7 i amb això dur a terme la millor actuació del que portem de temporada. Tal com hem anat comentant en les anteriors cròniques s’havien anat complint les premisses necessàries en els assajos i actuacions previs. Havíem posat el “xec” a 4 de 7 amb el pilar en la primera actuació a Badalona i el del 5 de 7 en la següent a Molins de Rei. Als assajos, les proves també havien anat evolucionant positivament, així doncs ens plantàvem a la Plaça Pallars amb la feina feta i les expectatives màximes.
Per no perdre el costum d’aquest mes de setembre hauríem d’estar pendents del cel. Tot i que les previsions no ens anunciaven pluja, el cel era ben gris i no les teníem totes. I amb la tossuda presència dels núvols, el pla tirava endavant. Després de les tradicionals matinades dels grallers pels carrers del barri les camises anaven apareixent per la plaça. Enguany a causa de les obres de la zona de la Plaça del Trinquis faríem els castells a la Plaça Pallars. En un espai força reduït, i envoltats d’escenaris, xurreries ambulants i botifarres a la brasa, ens hauríem d’encabir les quatre colles participants. Per una banda, semblava que seria una mica atabalador fer els castells en aquell espai i en un entorn una mica atapeït, però, per altra banda, gaudiríem de la presència de nombrós públic durant tota la diada i l’espai ajudava que la colla no es dispersés i mantinguéssim el nostre lloc a plaça tal com ens havia demanat la tècnica.
Amb convenciment i amb un bon nombre de camises, anàvem a totes amb les coses clares. Després dels dos pilars de 4 d’entrada, desplegant la bandera palestina en condemna del genocidi i solidaritat amb el patiment del poble palestí, comencem, i sortim de 7 de 7. Un castell que no té molta dificultat tècnica, però sí que reclama recursos suficients pel que fa a pinya i tronc per a poder-lo portar a plaça. Pel volum de gent que necessita sobretot a la pinya no és un castell que puguem sovintejar, però sí que és un castell que acostumem a resoldre de manera solvent quan el portem a plaça. I en aquest cas no va ser una excepció. El castell va pujar ferm i decidit i amb un bon ritme l’enxaneta va fer-li les dues aletes. La descarregada va ser prou plàcida i la plaça va poder gaudir d’un molt bon castell. Així doncs, en primera ronda assolíem el principal objectiu de la diada, tot i que no l’únic i encara ens quedava feina per fer. I aquesta feina continuava amb el 5 de 7. Un castell de més dificultat tècnica que el 7 i que darrerament ens ha portat algun mal de cap perquè no podíem mantenir-li les millors mides, tot i que l’hem descarregat sempre que l’hem portat a plaça. A la Plaça Pallars el castell va anar amunt prou bonic tot i que l’encaix entre el 2 i el tres no acaba de ser l’ideal. Així com el 7 de 7 és un castell més llarg i el vam executar amb molta agilitat, el 5 de 7 va durar un xic massa. Tot i això, va ser un castell que es va mostrar sòlid en tot moment i que vam descarregar també amb expertesa i tranquil·litat. Segon castell del dia a la butxaca. En tercera ronda tocava el 4 de 7 amb el pilar, un castell que enguany semblava que li havíem agafat bona mida. El de diumenge fins a la carregada del 4 també va ser prou correcte, però a partir d’aquí la cosa se’ns va complicar i vam haver de serrar bé les dents per a poder portar-lo a bon port. De segons li vam perdre la mida i terços i quartes van haver de defensar-lo amb bons recursos. Finalment, vam poder alliberar el pilar i descarregar-lo per completar el que és fins a la data la millor actuació del curs.
Vam culminar-ho amb un esplèndid vano de 5 i així doncs posar la cirereta a una actuació de nivell i que ens posa en el lloc on la tècnica s’havia proposat per a encarar aquest darrer tram de la temporada amb les ambicions intactes.
LES ALTRES COLLES
Enguany actuàvem amb 3 colles més. Tres colles amb les quals mantenim molt bona relació (bé, de fet amb la majoria hi tenim molt bona relació, que quedi clar…) i això va ajudar que a plaça hi hagués bona col·laboració a pinyes i un bon ambient. Els Castellers d’Esparreguera a més van fer pujar la temperatura de la plaça descarregant en primera ronda el primer 3 de 7 aixecat per sota de la seva història. Un castell que van aixecar amb serenitat, seguretat i bones mides. Semblava mentida que fos el primer. Enhorabona! Van completar l’actuació amb el 4 de 7 amb el pilar i un lleuger 4 de 7 que fa intuir perspectives de carro gros. Ja es veurà.
Els següents en actuar van ser els nostres fillols els Margeners de Guissona. Una colla que ens estimem molt i amb la qui sempre ens agrada compartir plaça. Van obrir les rondes de castells amb un sòlid (tot i que un xic lent) 3 de 7. A continuació van fer el 4 de 6 i el 3 de 6 amb el pilar abans de cloure la diada amb un magnífic pilar de 5 aixecat per sota que va rebre la merescuda ovació de la plaça.
Per acabar una altra colla amb qui darrerament també hi coincidim molt, els Castellers de Mollet. Són una colla que actualment té un nivell molt similar al nostre amb un bon domini de la gamma de 7 i mig i sempre amb aspiracions de fer un pas més. Diumenge, però, els efectius que duien els van fer decidir a portar tan sols el 3 de 7 com a castell “gros” i completar l’actuació amb el 2 de 6 i el 3 de 6 amb el pilar. També dona gust actuar amb colles que exhibeixin aquest seny i bon fer casteller.
OCTUBRE. MOMENT DE FER UN PAS ENDAVANT.
Doncs ja som on volíem ser a finals de setembre. La tècnica s’havia marcat com a objectiu arribar al Pedró amb el bagatge que vam arribar a Corpus. 5 de 7, 7 de 7, 4 de 7 amb el pilar i els dos bàsics prou solvents per anar treballant opcions de futur i incorporar noves peces a tronc.
Malgrat que encara no aconseguim ajuntar totes les camises a plaça, al Pedró vam mostrar un gruix de gent prou potent (vam cobrir el 7 amb garanties). I la canalla resol tots els reptes que se li plantegen amb valentia i determinació.
Així doncs, ara toca fer un pas endavant i atacar nous objectius. El 3 de 7 aixecat per sota és un castell del qual estem fent bones proves i que hem d’intentar portar a plaça en les pròximes actuacions. I continuar sent ambiciosos treballant el 4 de 8, castell que enguany no tenim tan a mà com les darreres dues temporades, però que tenim prou qualitat per a desllorigar-lo i somiar a portar-lo a plaça. Altres reptes més de futur com el 9 de 7 o fins i tot el 2 de 7 també són “assajables”. És a dir, que motius per venir al local i assajar al màxim n’hi ha de sobra. Demostrem del que som capaços. Que som els Castellers de Cornellà i per molt que alguns els pesi, som una gran colla i hem de continuar sent uns referents 😉. Gas!
Gent #Lila al Pedró
