Són pocs els caps de setmana que actuem dissabte i diumenge. Però quan es dona aquesta circumstància cal saber treure’n profit i tenir clars els objectius que es volen assolir en cada una de les diades
PART 1. SANT FELIU DE LLOBREGAT
El cap de setmana de l’11 i 12 d’octubre ens va tocar fer doblet d’actuacions. Són pocs els caps de setmana que actuem dissabte i diumenge. Però quan es dona aquesta circumstància cal saber treure’n profit i tenir clars els objectius que es volen assolir en cada una de les diades. En aquest cas, creiem que en podem sortir ben satisfets dels resultats. Ho expliquem.
Dissabte 11 al migdia en un horari no gaire habitual, doncs les actuacions de dissabte acostumen a ser a la tarda, actuàvem a les festes de Sant Rarími a Sant Feliu de Llobregat. Malgrat tot, érem prou gent per portar-hi tres castells de 7. Després dels preceptius pilars de 4, iniciàvem les rondes de castells amb el 4 de 7. Castell on estrenàvem enxaneta, una quarta i una segona (la primera en fer un castell de 7 en aquesta posició a la colla). El castell va pujar prou ferm i decidit. Malgrat que algun rengle potser estava un pèl massa tancat, el castell es va descarregar entre mostres d’alegria i satisfacció. Bona feina! En segona ronda tocava el 4 de 7 amb el pilar. El darrer que havíem portat a plaça a les festes del Barri Pedró, ens va donar molta guerra i calia posar-hi els 5 sentits perquè aquesta volta sortís prou bé. I tal dit, tal fet. El castell va pujar amb bona mida i malgrat que sí que se’ns va estirar la rengla de darrere el pilar, no vam passar excessives angúnies i el 4 es va descarregar amb prou tranquil·litat. El pilar de 5 va quedar ben ferm i ben lligat i vam poder completar el castell entre l’admiració del nombrós públic que encara era a plaça (bé…al pàrquing…) a aquella hora. En tercera ronda un bon 3 de 7 que continuem rodant de cara a l’imminent objectiu que és descarregar el 3 de 7 aixecat per sota. Progressa adequadament! Per tancar, un bonic pilar de 5, aquest cop amb la mateixa alineació del pilar que posem a dintre del 4 amb el pilar. Feia mesos que no el portàvem de pilar de comiat i va demostrar les seves bones prestacions. En resum, una bona actuació on es va mostrar que tenim bon fons d’armari, que executem els castells amb convicció i que tenim bones perspectives amb el 3 de 7. Tanquem amb bon regust de boca la primera escomesa del cap de setmana!
LES ALTRES COLLES
Els Castellers de Sant Feliu arribaven a plaça amb un objectiu ambiciós. Aquest no era altre que recuperar el 4 de 7. No li feien l’aleta a un castell de 7 des de 2018 i la nova tècnica, que es va posar al capdavant de la colla aquesta temporada, tenia molt clar que Sant Feliu havia de tornar a ser de 7. Van obrir l’actuació amb un bonic 2 de 6 que enguany han passejat sovint per les places i dominen amb seguretat. En segona ronda tocava treure el trumfo gros. Tot i els nervis lògics de quan t’enfrontes a un gran objectiu el castell va anar amunt amb bones mides. Tot i això, un dos va tenir massa dificultats per arribar a la seva posició i va fer allargar excessivament l’execució del castell. Malgrat que semblava que el castell tenia prou corda, es va donar l’ordre de tirar avall. Millor desmuntar i tornar-hi amb millors condicions, que arriscar-se a la llenya. En repetició el castell puja també ben ferm. La canalleta fa més via i sembla que el castell es podrà coronar amb facilitat. L’enxaneta doncs fa l’aleta al castell 4 de 7! Tot i això amb la passa de sortida, una forta batzegada dels dosos fa que es despengi i caigui sola damunt la pinya. La resta de la construcció aconsegueix aguantar i es desmunta demostrant la fortalesa del castell. Moments de dubte; Castell carregat? Castell descarregat? A plaça hi ha debat entre els defensors d’una cosa i altra. La majoria de colles actualment donen el castell per carregat quan hi ha un despenjament. Les normes del concurs (l’única norma escrita que existeix) indiquen el mateix. Però hi ha força exemples de colles que donen per descarregat el castell en aquest cas. Allò que diem de les normes no escrites… Fet i fet, el que importa és (a part que l´enxaneta no va prendre mal, evidentment), que el castell va mostrar una fortalesa i una solvència que indiquen una bona feina a assaig i garanties plenes que aquest castell el descarregaran en un futur pròxim. I això és el que compta. Enhorabona, Magentes! Van tancar l’actuació amb el 5 de 6 i un bonic pilar de 5. Sant Feliu té colla per estona i ens n’alegrem! Ens agradaria destacar que, a part dels Castellers de Cornellà, a la pinya hi havia força membres dels seus padrins els Castellers d’Esplugues, i dels veïns Matossers de Molins de Rei. Ens agrada aquest esperit de col·laboració entre colles amigues. La riba nord del Llobregat va donar un molt bon exemple!
A plaça també ens acompanyaven els Castellers del Foix de Cubelles, colla amb qui encara no havíem compartit mai plaça. Van fer una bona actuació de castells de 6 amb el 2 de 6 com a millor castell. I per acabar els Manyacs de Parets, que molt justos d’efectius, tan sols van poder alçar pilars de 4.
Ara tocava descansar que l’endemà teníem més feina. I a Sant Ildefons volíem anar forts!