Aquesta setmana és la nostra Diada, la cita cabdal de la nostra temporada … i portarem a plaça els màxims castells possibles. Omplim la sala d’assaig aquesta setmana i diumenge donem el millor de nosaltres. Perquè abaixar el cap i rendir-se no és una opció. Som-hi colla!
FORTS EN L’ADVERSITAT
Aquest dissabte passat arribava una de les dates de la temporada que teníem marcada en vermell. La trobada de colles castelleres del Baix Llobregat és una diada que és un bon escenari per anar a totes i enguany l’havíem triada com a moment per estrenar un nou castell, el tres de set aixecat per sota, i mirar de fer-hi la millor actuació de la temporada.
Fa setmanes que aquest castell s’està coent a foc lent a assaig i hi havíem fet totes les proves necessàries per portar-lo a plaça amb garanties. A més volíem acompanyar-lo del 7 de 7 i el 5 de 7. Una tripleta de castells que mostren que tenim un bon potencial. I tot i que ara mateix no estem en condicions de portar castells de vuit o el 2 de 7 a plaça, sí que s’està gestant una bona base per a un futur pròxim. Però bé…una cosa és l’assaig i l’altra cosa és fer els castells a plaça. Us ho expliquem.
Enguany la trobada l’organitzaven els companys de la Colla Jove de l’Hospitalet que celebren el 30è aniversari. Estàvem convocats a les 16 h de la tarda, una hora abans de l’inici de la diada, fixat a les 17 h. A poc a poc una munió multicolor de camises s’anava reunint al Passeig de la Rajola del popular barri de Bellvitge, i “els rotllos” de castellers de diferents colles s’anaven trobant tot comentant els objectius de cada una i s’anaven preparant per intentar iniciar la diada amb puntualitat. Com sempre, encara que convoquis la colla una hora abans, sempre hi ha qui hi arriba just de temps, però amb prou puntualitat s’alçaven els pilars de 4 (en el nostre cas 2), per donar el tret de sortida a la macro diada. Les colles estaven distribuïdes en 3 grups, que alçarien els seus castells simultàniament. Tan sols les colles que estaven disposades a alçar castells superiors o igual al 7 de 7 tenien el dret de triar actuar en solitari, al final de la ronda que els pertocava. Era el nostre cas. Teníem clar que sortiríem de 7 de 7 i volíem fer servir el dret d’actuar en solitari. Així doncs, el nostre seria el darrer castell de la primera ronda.
El castell amb una pinya ben nombrosa (molt bona col·laboració a les pinyes per part de totes les colles en general) s’alçava decidit i a la primera. Amb molt bones mides i seguretat l’enxaneta hi feia les dues aletes entre els aplaudiments del públic. La descarregada també va ser prou plàcida i així descarregàvem el tercer 7 de 7 de la temporada de manera còmoda i brillant. Bon inici.
En segona ronda tocava atacar l’objectiu principal de la jornada. El tres per sota és un castell que requereix un assaig específic molt intens i especialitzat. Un castell que exigeix gran coordinació i uns mecanismes en l’àmbit de pinya molt treballats, un tronc tècnic i mentalment preparat per un castell impredictible, i una dosi de confiança important. Després d’haver-lo aixecat fins a quarts un munt de vegades, d’haver-lo travessat net també en diverses ocasions i d’haver-lo aixecat amb els dosos col·locats dues vegades, la darrera fins i tot amb l’enxaneta penjada a l’espatlla de la quarta, pensàvem que les garanties d’èxit eren màximes.
Amb la colla prou concentrada el comencem a alçar amb calma. Hi col·loquem els segons i el castell puja com a assaig, compassat i serè. Però amb l’entrada dels baixos, tot just a la penúltima aixecada, sorpresivament el castell salta entre segons i terços. Desconcert i decepció màximes. Després d’uns minuts per atendre dues castelleres que havien rebut fort en la caiguda i després de comprovar que no hi havia cap lesió de gravetat, tocava asserenar els ànims i continuar. Quan un castell cau, la prioritat és assegurar-nos que ningú hagi pres mal, i atendre tots els castellers que hagin rebut algun cop. Un cop comprovat que tothom està bé, cal plantejar com continuar l’actuació. I afortunadament la resposta va ser de gran colla. El següent castell previst era el 5 de 7 i teníem totes les peces a punt per afrontar-lo. I el més important de tot, la canalla no tenia dubtes. Així doncs, pel 5 de 7.
El castell més important per demostrar de quina pasta està feta una colla, és el de després d’una caiguda. I afrontar el repte amb un castellot com el 5 de 7 diu molt de nosaltres. Un 5 de 7, lògicament amb una mica més de nervi, però totalment controlat i que ens permetia continuar aspirant a completar una actuació de nivell. Xapó!
Ens tocava tornar a alçar un castell de manera ràpida, perquè en actuar en el tercer grup i en haver alçat gairebé totes les colles els seus castells a la primera, totes les colles excepte nosaltres i l’Adroc, havien completat l’actuació. Així doncs, calia decidir ràpidament. En primera instància el castell triat era el 4 de 7 amb el pilar, cosa que ens hagués permès igualar la millor actuació de la temporada. Però la poca il·luminació que hi havia a plaça (s’havia fet fosc) i les quatre gotes que havien començat a caure van fer dubtar els pilaners. No eren les millors condicions. Per a fer el pilar de cinc cal tenir una bona referència i la visibilitat és important. Es va optar per alçar el 4 de 7 però sense pilar al mig. 4 de 7 que vam ventilar amb solvència i seguretat malgrat que les condicions no eren les millors. 2 pilars de 4 i tancàvem la nostra actuació a la Trobada. 7 de 7, 5 de 7 i 4 de 7. Una molt bona actuació que no amagava la decepció per no haver reeixit en el nostre intent de superar-nos i de recuperar un castell, el 3 de 7 per sota, que no descarreguem des de 2016. Sobretot la sensació de no haver mostrat a plaça la feina que li hem fet a aquest castell, i la contrarietat d’haver quedat massa lluny d’alçar un castell que estàvem convençuts que teníem al nostre abast. Però fem valdre el fet d’haver reaccionat amb convicció i haver completat una gran actuació malgrat la caiguda. Vam saber reaccionar i això també s’ha de valorar. Els castells a voltes es torcen i s’ha de saber acceptar i continuar endavant. Forma part del joc.
LES ALTRES COLLES
S’ha de destacar el gran nivell que es va veure a plaça. No fa tants anys, la trobada del baix era una actuació que era vista com una reunió de colles petites, en la qual s’hi feien castells de sis i tan sols algunes colles hi alçàvem castells de nivell. Fins i tot des de fora de la comarca era una mica menystinguda. Ara mateix per això la situació és tota una altra. De les 10 colles que hi actuàvem 7 van alçar-hi castells de 7 o superiors.
Destaca per damunt de tot la gran actuació de la colla degana de la comarca, els Castellers de Castelldefels que van collir els fruits de la gran temporada que estan realitzant completant la millor actuació de la seva història. Van descarregar-hi ni més ni menys que el primer 4 de 8 del seu historial (l’havien carregat un cop la temporada passada) van descarregar el seu segon 2 de 7 i van completar l’actuació amb el 5 de 7. Enhorabona, Grocs! La segona millor actuació de la trobada la van realitzar els Castellers d’Esplugues que també van descarregar el 2 de 7, acompanyant-lo de 3 de 7 per sota (el seu castell de bandera) i el 5 de 7. Destaquem especialment el pas endavant dels Castellers de l’Adroc descarregant el seu primer castell de 7 (el 4 de 7) i carregant també el 3 de 7. El 4 de 7 descarregat (ara si!) pels Castellers de Sant Feliu també va ser una de les notes destacades de la trobada. El doblet de 7 dels Matossers de Molins de Rei i el 3 de 7 dels de Sant Vicenç completaven la collita de castells de 7 pisos de la diada. Les altres tres colles, els Encantats de Begues, els Castellers del Prat i els amfitrions de la Jove de l’Hospitalet descarregaven tots els seus castells de 6, amb el 2 de 6 com a millor construcció. Destaquem que de les 33 construccions alçades només dues van fer llenya (el nostre 3 per sota i el 3 de 7 carregat pels de l’Adroc) i només dues es van haver de desmuntar. La resta totes descarregades. Un balanç que trenca tòpics i que mostra que al “Baixllo” també hi saben fer bons castells, treballant amb rigor i màxima exigència.
TOSSUDAMENT ALÇATS
Si un avantatge tenen els castells, és que sempre et donen una nova oportunitat. Dissabte vam ensopegar i vam anar per terra. Però ens vam tornar a aixecar. Ara ens toca continuar caminant. Amb fermesa i convicció. L’experiència ja ens ha ensenyat que no regalen res. I que cal estar sempre atent per gestionar l’adversitat. Recuperar forces, revisar detalls a millorar i sobretot, estar ben juntes. Aquesta setmana és la nostra Diada, la cita cabdal de la nostra temporada i hem de donar el millor de nosaltres per demostrar davant la nostra gent que si una cosa ens caracteritza als Liles és que no ens rendim. I portarem a plaça els màxims castells possibles. Tenim una altra oportunitat per tornar-hi i hem de saber aprofitar-la. Omplim la sala d’assaig aquesta setmana i diumenge donem el millor de nosaltres. Perquè abaixar el cap i rendir-se no és una opció. Seguim fent créixer la llavor d’un gran futur que ens espera. Som-hi colla!