La nostra temporada ja toca a la fi. Una temporada intensa i amb molts castells de 7 que ens ha de servir per crear la base per fer un nou pas el curs que ve.
CRÒNICA DE LA DIADA DELS CASTELLERS DE CORNELLÀ
L’actuació de Diada, acostuma a ser la darrera oportunitat per portar els castells més grans que hem assajat durant la temporada. Una mena d’examen final que serveix per mostrar tota la feina feta als assajos i per comprovar si has consolidat tot el treball de l’any. Un any en el qual hem pogut consolidar una bona gamma de 7 i mig i que un cop descartat el pas als castells de vuit, l’aposta a fer un pas més l’havíem centrat en el 3 de 7 aixecat per sota. Així doncs, malgrat la caiguda de la trobada, la feina dels assajos es va centrar a tenir 7 de 7, 5 de 7 i 4 de 7 amb el pilar a punt, i esprémer totes les possibilitats que hi havia de tornar a portar el 3 per sota a plaça.
Abans de Diada, però, tocava complir el tràmit de l’actuació de Vigília. Una actuació que des de fa ja unes quantes temporades realitzem en solitari i que acostumem a aprofitar per a rodar castellers al tronc amb castells de sis. Enguany hem fet 3 de 6, 5 de 6 i 4 de 6 amb el pilar. Destaquem també el pilar de 3 fet exclusivament per la canalla de la colla que va servir per tancar l’actuació.
L’endemà era el dia gros i ens dirigíem a plaça amb 4 castells en cartera. La consigna de la tècnica era descarregar el 7 de 7 i el 5 de 7 en les dues primeres rondes. Les sensacions a plaça i el convenciment de la canalla haurien de fer-nos decidir si apostar pel tres per sota o optar per l’opció del 4 de 7 amb el pilar. Aniríem pas a pas.
Tot i la incògnita del tercer castell, la colla es dirigia cap a plaça amb cert aire de tranquil·litat. És normal que en les diades grosses sempre hi hagi aquelles papallones a la panxa. I en els darrers anys que hem anat pels castells de vuit fins i tot s’han notat més. Però enguany hi havia certa mentalitat de “anem de castell en castell”, i tot i que les cares eren de concentració, no es percebien nervis. Hi havia ganes de gaudir dels castells.
En un matí de diumenge radiant i amb una temperatura ben agradable ens disposàvem a iniciar l’actuació. Per obrir boca dos pilars de 4, un d’ells amb pancarta commemorativa de la declaració fa 15 anys dels castells com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO. Després d’aquest preliminar ens disposàvem a afrontar el primer repte del dia. Sortiríem de 7 de 7. Una estructura que tot i que requereix un gruix de camises important afrontem amb molta confiança i que portàvem a plaça per quarta vegada enguany. Malgrat que és un castell que dominem amb certa solvència el de diumenge no va ser el millor. Desquadrat i amb dificultats de l’aixecador del 4 per remuntar pisos. Val a dir que feia un vent bastant desagradable i que tot i que no era prou fort per fer perillar l’estructura sí que es feia prou molest. Tot i això, el domini que tenim de l’estructura permet que la descarreguem sense excessives angúnies. Així doncs, primer castell al sac. Però calia seguir, que no podem dir blat fins que no sigui ben lligat… I bla, bla, bla…
En segona ronda tocava el 5 de 7. En aquest cas el vuitè de l’any. El castell va pujar prou ferm malgrat que a baix a la pinya hi arribava cert guirigall en forma d’indicacions a pinya per falcar bé l’estructura. Tot i això, l’execució va ser prou correcta i aconseguíem afegir el 5 de 7 a la collita del dia. S’ha posat en valor el domini que hem mostrat en aquest castell durant el curs, sobretot tenint en compte que l’hem fet amb una base molt renovada respecte a la temporada passada.
Cal destacar que l’aire també va fer la guitza sobretot en els pisos superiors. No estaria malament esbrinar quina és la circumstància climatològica que fa que en aquesta època de l’any (per Corpus no es dona aquest fenomen) de la banda de la Plaça dels Enamorats es generi aquesta corrent d’aire en direcció a la plaça de l’Església. Ja ens hi hem trobat en força ocasions. De fet, en l’intent de 2 de 7 de l’any 2015 hi va tenir un protagonisme destacat. Segur que hi ha alguna explicació científica.
Degut al “Corrent dels Enamorats”, o “Corrent de les Escaletes”, com vulgueu anomenar aquest fenomen meteorològic, la tècnica va optar per desplaçar el tercer castell més cap al centre de la plaça fugint de la trajectòria del vent. Sàvia decisió.
Aquest era el moment de desvetllar la incògnita del tercer castell. Amb la tècnica reunida dintre de l’ajuntament a plaça les opinions eren diverses. Ambició i anar a totes amb el 3 de 7 per sota, malgrat els riscos evidents d’aquesta aposta o bé completar la diada, i per tant acabar la festa amb bon regust de boca assegurant un tercer castell que dominem com el 4 de 7 amb el pilar. Tots dos arguments igual de defensables. El tres per sota és un castell que hem treballat molt enguany i que possiblement mereixia una altra oportunitat. D’altra banda la caiguda de la trobada afectava la confiança, sobretot de la canalla. I les proves de divendres tot i que les vam aconseguir alçar també mostraven que no hi anàvem sobrats.
Finalment s’opta per l’opció més conservadora. Bàsicament, la canalla no ho veu clar al cent per cent. I si volem seguir la progressió que hem tingut aquest any segurament la millor opció és no tensar més la corda i acabar la diada amb tres grans castells però sense atacar el tres per sota. Si volem ser més ambiciosos l’any que ve se’ns obren un munt de possibilitats. Si hi som des del primer dia ben segur que tindrem ple d’opcions de portar-les a plaça.
Així doncs, descarregant un bonic i 4 amb el pilar, que va mostrar molt bones mides tot i que va reclamar el màxim esforç i perícia dels pilaners igualàvem la millor actuació de la temporada.
Un esplèndid Vano de 5 amb l’icònic marc de l’Església de Santa Maria al darrere servia per tancar l’actuació.
Una actuació on es va veure una bona colla, amb uns castells ben treballats i una actitud que ens van agrair els caps de colla en el seu discurs després del dinar. Vam gaudir dels nostres castells i vam donar una bona imatge. Ens falta un punt més per fer el salt endavant? Evident. Que tenim una bona base per fer aquest salt? També. Posem-nos-hi.
LES ALTRES COLLES
Enguany per Diada actuàvem amb dues colles d’un nivell similar al nostre. Els Castellers del Poble Sec, dominen els castells de 7 i mig i aspiren a recuperar 4 de 8 i 2 de 7 que fa uns anys que van dominar. A Cornellà van sortir de 4 de 7 i el van descarregar sense problema. En segona ronda, en canvi, van ensopegar amb el 3 de 7 amb el pilar. El castell es va trencar quan començaven a descarregar l’estructura del 3 i els va quedar lluny de ser carregada. En repetició sí que van poder assolir el 3 de 7 aquest cop sense pilar al mig. Van tancar rondes de castells amb el 3 de 6 amb el pilar. La segona colla eren els Tirallongues de Manresa. Tot i ser una de les colles amb què fa més anys que compartim calendari (fundats el 1993) era el seu debut a la nostra Plaça per la nostra Diada. Malgrat que estan treballant els castells de vuit per la seva Diada aquest pròxim diumenge on tornarem a compartir plaça a casa nostra tan sols van poder bastir un castell de 7, el 3. Les altres dues estructures, el 5 de 6 i el 4 de 6 amb el pilar, els haurien de servir per rodar peces i canalla.
UN ESFORÇ MÉS
La nostra temporada ja toca a la fi. Una temporada intensa i amb molts castells de 7 que ens ha de servir per crear la base per fer un nou pas el curs que ve. Però això no s’ha acabat. Hem de fer un darrer esforç i portar aquest diumenge que ve els millors castells possibles a Manresa per tancar temporada amb un bon gust de boca. Queda un assaig i una actuació. Acabem de tancar-ho com ens mereixem!