Ara ens toca fer un pas més. A l’assaig s’estan fent proves de 5 de 7 i de 3 de 7 amb el pilar, que ens donen esperances d’anar afegint castells al nostre repertori. Però per això ens cal afegir també cordons a les nostres pinyes i omplir la sala d’assaig. Treballar amb rigor i seriositat. I continuar evolucionant en les següents actuacions.
Un any més ens plantem a la primera de les grans diades de la temporada amb aspiracions de dur a terme una actuació completa de castells de 7. Tot i que evidentment per les alçades de temporada en què ens trobem no hi portem els grans castells que acostumem a portar a Corpus o Diada, l’actuació de Jordiada al parc de Can Mercader, per l’entorn, per la història i per l’estima que li tenim, la podem considerar la primera gran de la temporada. Sí que hi ha hagut algun any en què hi hem portat el 5 de 7, el primer cop el 1996. O com l’històric 2015 on vam plantar el 5 de 7, el 7 de 7 i el 4 de 7. El 2025 també hi vam portar el 5 de 7. Però normalment l’objectiu és portar-hi tres castells de 7 amb el 4 de 7 amb el pilar. I enguany ens disposàvem a fer això.
Les proves a assaig havien donat les garanties necessàries per portar els castells a plaça i ara només calia assegurar les camises per tenir prou cordons per fer-los amb garanties i seguretat. Jordiada també és de les diades a casa on sempre apareixen aquelles camises que ajuden a fer gruix i donar fermesa a les pinyes i amb això i la col·laboració de la colla convidada comptàvem amb aquestes garanties.
Després dels pilars de salutació, ens disposàvem a obrir la diada amb el 3 de 7. Malgrat no alçar-se tot rodó, el castell es va alçar prou ferm. Continua faltant rodatge i convenciment al pom de dalt, però anem agafant-hi confiança de mica en mica i el castell el vam aconseguir descarregar sense excessius patiments.
En segona ronda tocava alçar l’estrena de la diada. El 4 de 7 amb el pilar és un castell que ja fa unes temporades que dominem amb seguretat. Un bon pilar i un bon encaix de pinya i segons en són la clau. Enguany les proves del castell net a assaig donaven plenes garanties, per manca de gent no hi havíem pogut fer gaire feina dalt la pinya, però la prova del darrer divendres va ser prou bona, així doncs som-hi amb el castell. Els segons li donen el vistiplau i el tirem amunt. Massa aviat, però, ja entrant quartes no té la millor posició. L’experiència que hi tenim confiem que ens permetrà gestionar-ho amb solvència. Però un dos té molts problemes per remuntar la seva rengla i el castell s’allarga més del compte. Afortunadament, aixecadora i enxaneta van per feina i coronem el 4 amb el castell prou defensable, tot i que ja molt castigat per baix. Els baixos pateixen massa i el tronc ha de fer una feinada. Tot i això, fan bona feina i aconseguim alliberar el pilar, que tot i una primera revinclada aconseguim controlar. Fantàstica feina dels pilaners que ens porten a descarregar el castell! Hem patit? Sí. Més del que hauria de ser? També. Però hem sabut treure recursos i defensar el castell? Valorem-ho. Primer 7 i mig de l’any. Ara toca fer feina al local per a tornar-lo a executar al nivell que té la colla.
Per tancar, un 4 de 7 amb estrenes a segons, terços i l’aixecadora. El castell de nou massa llarg. Quan l’hauríem d’estar descarregant l’enxaneta encara no ha arrencat. Però es manté prou ferm. Per cansament al final sí que ens exigeix més feina a tots els nivells, però es descarrega amb prou garanties. Primera tripleta de 7 al sac!
Per acabar un pilar de 5 clavat i dos pilars de 4 en un dels quals ens dona un petit ensurt i cau… bé més que caure, se’ns arronsa… una caiguda anecdòtica i que no ha d’esborrar la gran feina feta a l’actuació.
Cal destacar que vam fer els tres castells amb 6 canalletes petites. 3 aixecadores i 3 enxanetes diferents, cosa que ens ha de fer creure en un brillant futur. Sabem que ara hem de tenir paciència i que la manca de dosos actuals, ens fa anar més lents. Però al local es pica pedra i s’està treballant de cara al futur amb canalla nova, i amb proves a llarg termini amb molt bona pinta.
L’ALTRA COLLA
Actuàvem acompanyats dels Castellers de Montcada, una colla que ja existia en els nostres inicis i amb la qual els anys 90 vam actuar molt sovint. Després d’uns anys d’aturada van reprendre la seva activitat i acostumen a fer castells de 6. Diumenge, però van tenir baixes de canalla de darrera hora i això els va impedir alçar castells amb garanties. Van fer presència alçant pilars de 4 i amb una prova de castell de 6 (un 3 de 6) fins a l’aixecador que els ha de servir per rodar pinya i tronc de cara futures actuacions. Cal agrair-los que tot i no poder fer castells, es van presentar a plaça amb disposició d’alçar els seus pilars i donar un cop de mà a les nostres pinyes i cal ser honestos per agrair-los la seva ajuda que va ser imprescindible per acabar de donar el gruix suficient als nostres castells. Esperem retrobar-nos a les places i poder compartir també els vostres castells!
UN PAS MÉS
Ara ens toca fer un pas més. A l’assaig s’estan fent proves de 5 de 7 i de 3 de 7 amb el pilar, que ens donen esperances d’anar afegint castells al nostre repertori. Però per això ens cal afegir també cordons a les nostres pinyes i omplir la sala d’assaig. Treballar amb rigor i seriositat. I continuar evolucionant en les següents actuacions.
Dissabte que ve a Terrassa hem de ser prou camises per poder tornar a portar tres castells de 7 repetint el 4 de 7 amb el pilar. El mes de maig tenim bones actuacions (Terrassa, Sant Boi, Sant Vicenç dels Horts) per consolidar la feina que es va fent a assaig, i treballar els castells que hauran d’arribar després (el 5 de 7 i el 7 de 7 haurien d’arribar per Corpus). També veiem proves de 2 de 7 i de 4 de 8 que ens donen esperances d’assolir aquests castells en un futur.
Allò que diu sempre el cap de colla: Picar pedra. Tota la feina que es fa ara, donarà els seus fruits el segon tram de la temporada, però hi hem de ser ara. El mes de maig, tant pel que fa a assaig, com pel que fa a actuacions, sempre és un mes importantíssim. I ho és per preparar els castells que haurem de portar a Corpus, i també per anar avançant feina i anar modelant els nostres somnis. Som els Liles i no renunciem a res! Ara és el moment!
Gent lila durant la Jordiada