A les darreres actuacions hem d’omplir els assajos i les places de camises liles, i rematar aquest tram demostrant que tots els nostres desitjos no són somnis sense fonament, sinó objectius que podem tirar endavant. Fem força, donem-ho tot aquestes darreres actuacions i ens podrem permetre celebrar allò que ara somiem i treballem per assolir! Endavant Liles!!
La diada castellera del Corpus és la nostra actuació més gran. Cert que en les actuacions del segon tram (Pedró, Trobada, Diada…) sovint hi portem castells més importants i que els grans castells de la colla històricament no els fem per Festa Major, però per història (per Corpus ens vam presentar a plaça), pel nivell de les colles convidades (gairebé tots els castells de 9 vistos a Cornellà, s’han fet per Corpus), i per l’ambient que es viu a plaça, és la nostra diada més castellera. Enguany l’ambient a la plaça així ho demostrava amb una gran quantitat de públic que va estar aplaudint els castells de les tres colles fins al final.
El Corpus casteller, no es cenyeix només a la diada de diumenge. Ja des de l’assaig especial del dilluns a plaça, els dos assajos de dimecres i divendres on s’hi assagen els grans castells que voldrem portar a plaça i el Populari de dissabte, es flaira aquell ambient especial que només es viu una setmana a l’any. Especialment el Populari, un dels moments més bonics de la temporada on envoltats especialment d’un nombrós públic familiar i acompanyats d’altres entitats de cultura popular de la ciutat i d’altres municipis que ens venen a mostrar els seus balls, alcem pilars en un ambient de festa i distensió que fa molta colla.
Però, certament, el diumenge de festa major és un diumenge diferent. Ja des de primera hora els més “farts” ens retrobem al local per esmorzar el típic cap i pota, enguany a més cuinat per un dels nostres castellers fundadors i que va rebre els elogis de tota la concurrència. Poc a poc les camises van arribant al local amb aquella barreja de cares d’il·lusió, nervis, son…recordem que la Festa Major també es gaudeix per la nit, i que els més joves, no en perdonen una!
En cercavila les tres colles ens dirigim cap a plaça esperant que la calor de principis de juny sigui misericordiosa amb les colles i ens permeti alçar els nostres castells sense aclaparar-nos més del compte. Enguany a part dels Minyons de Terrassa, colla que, excepte un any, ens ha acompanyat sempre des de fa 35 anys, també ens acompanyaven els nostres fillols, els Castellers de Sants (i mira que s’han fet grans els fillols…). Les expectatives eren altes i les ganes de començar a alçar castells eren moltes. Així doncs, després d’entrar les tres colles a plaça amb el tradicional pilar caminat, ens disposàvem a començar a mostrar el nostre repertori.
I el castell triat de sortida seria el 5 de 7. Un castell que en anteriors temporades hem estrenat abans del Corpus, però que enguany amb la ja tan comentada manca de dosos no hem pogut estrenar fins ara. El castell tot i tenir una alineació força renovada respecte del que fèiem la temporada passada i que a la torre el paraven a dosos dues castelleres que l’any passat el feien a quartes, va pujar prou ferm. Es va allargar massa pels problemes d’una dos a l’hora de remuntar, però no va patir en excés en cap moment i vam poder lluir un bonic 5 de 7 que servia per agafar confiança i encetar de manera brillant l’actuació.
En segona ronda anàvem per la segona estrena de la jornada, el 7 de 7. Com hem comentat altres cops, el 7 de 7 és un castell que no té massa misteri. Tècnicament és més assequible que el 5 de 7 (sempre s’aguanten millor dos quatres enllaçats, que un tres i un dos…) i les seves màximes dificultats són la durada del castell i el gran nombre d’efectius que necessites a tots nivells. Sobretot es necessita gruix a la pinya, però també necessites 7 baixos, 7 segons, 7 terces, 7 quartes…i tots amb garanties de saber defensar un castell de 7… El castell es va alçar ferm i prou ràpid. De seguida l’enxaneta va fer la bonica passa per traspassar d’un pom a l’altre i va fer la segona aleta del castell. A la descarregada es va notar el poc assaig de pinya que li podem fer a aquest castell i tot i que no va perillar en cap moment, si que va fer patir els baixos més del que tots desitjaríem. Però fet i fet, castell descarregat i segon cromo de 7 i mig al sarró. Bona feina!
En tercera ronda anàvem per un castell que aquest any ja hem dominat i que havíem descarregat ja 3 cops, el 4 de 7 amb el pilar. El castell tot i que no tan perfecte com el darrer que havíem executat a Sant Boi, va mantenir prou bona mida i va mostrar-se ferm i tranquil. El pilar va quedar sol ben lligat i el somriure del segon a l’hora de descarregar-lo mostrava la fermesa i la confiança que hem assolit amb aquest castell. Els tres objectius del dia descarregats i amb nota!
Tocava reblar el clau amb un bonic vano de 5 que ens va servir per cloure una actuació brillant i ben executada que ens ha de servir per adonar-nos que si podem fer aquests castells amb prou tranquil·litat, no tenim perquè no confiar en fer els superiors. Només ens cal paciència, perseverança i tenir-ho tot a punt per quan els poms estiguin preparats. Així doncs a seguir fent feina!
LES ALTRES COLLES
Com cada any ens acompanyaven els Minyons de Terrassa. Havien portat el 3 de 9 amb folre a plaça ara fa unes setmanes, però es plantaven a Corpus sense opcions de castell de 9. Algunes baixes importants els complicaven l’escomesa i malgrat fer-ne alguna prova a assaig amb canvis al castell, no era viable portar-lo a plaça. També van haver de descartar el 5 de 8 per una important baixa a dosos. Així doncs van atacar de sortida el 4 de 8. Com els està passant sovint enguany, no li van saber trobar una mida còmoda per treballar i van haver de suar més del compte per descarregar un castell que per a ells ha de tenir poc secret. En segona ronda un molt bon 2 de 8 amb folre, a l’alçada del seu nivell i per tancar un 3 de 8 que demostra que no han de tenir cap problema per enfilar-lo dalt d’un folre en els pròxims compromisos. Com sempre a Cornellà van desplaçar un bon gruix de camises, però enguany van quedar un xic per sota de les expectatives i de ben segur del que ells haurien volgut mostrar.
La tercera colla enguany eren els Castellers de Sants. En la seva segona presència a Corpus, els Borinots arribaven amb les expectatives ben altes. Un molt bon inici de temporada i les ganes amb que venien a la nostra plaça feien olor a castell de 9. Només els faltava poder arrossegar les camises suficients per fer-lo a la seva manera. Amb el seu peu i amb prou gruix per fer-lo amb seguretat. Per calibrar les seves possibilitats, van obrir de 2 de 8 amb folre, un castell que dominen amb suficiència enguany tot i que aquesta vegada el tronc va haver de mostrar la seva millor versió per descarregar el castell. Un cop vist que el peu no era suficient per suportar el folre del 3 de 9 amb prou garanties, van haver de baixar expectatives. Enguany Corpus es quedava sense castell de 9. Tot i això, sí que vam poder gaudir d’uns fantàstics 3 i 4 de 8 que demostren el nivell de la colla i les bones perspectives per aquesta temporada.
Les dues colles van tancar com nosaltres amb un vano de 5. Bonic de veure a plaça amb el teló de fons de l’Església de Santa Maria els 3 vanos de 5 de les colles simultàniament. Bonica estampa castellera!
I arribats a aquest punt, no cal dir que a les darreres actuacions hem d’omplir els assajos i les places de camises liles, i rematar aquest tram demostrant que tots els nostres desitjos no són somnis sense fonament, sinó objectius que podem tirar endavant. Fem força, donem-ho tot aquestes darreres actuacions i ens podrem permetre celebrar allò que ara somiem i treballem per assolir! Endavant Liles!!
Gent Lila per Corpus