REFLEXIONS DE FINAL DE TRAM

La darrera actuació al Raval on tot just vam poder fer castells de sis, un nivell molt per sota del que s’hauria d’exigir a una colla com la nostra en aquest punt de temporada. Estar fent castells de sis, quan colles del nostre entorn estan fent els seus castells màxims, ens hauria de fer reflexionar.

Hola, gent! No sé si us n’heu adonat, però des de Corpus no hem tingut cap més crònica. Esperem que les hagueu trobat a faltar, senyal que us interessen i us fa goig llegir-les. Si no és així, disculpeu, però de moment haureu de continuar aguantant el sermó. Ara fora conyes, possiblement el fet de no haver escrit cap crònica en les tres darreres actuacions del primer tram, és un indicatiu de la baixada d’intensitat en general que viu la colla des de fa anys després de Corpus.

La planificació de la colla, sempre ens porta a fer una progressió constant des de les primeres actuacions i anar creixent de mica en mica i anar afegint nous castells a les actuacions principals del tram (Primavera, Jordiada, Sant Boi…) per tal d’arribar al Corpus en el punt àlgid de forma del tram. I enguany, com és habitual, així ha estat. Malgrat les dificultats conegudes per la manca de dosos, vam arribar al Corpus amb una tripleta de castells prou meritòria (5 de 7, 7 de 7, 4 de 7 amb el pilar) i en un estat de forma prou bo. Però després què?

És arribar a aquest punt i baixar de cop l’assistència a assaig, començar a tenir baixes a tronc i pinya. I a tenir dificultats per fer castells de 7. És cert que a Bagà hi vam fer el 3 de 7, i a Molins de Rei hi vam fer el 3 i el 4, i que fins i tot hem tret profit d’aquests castells amb la incorporació d’un dos al 4 de 7 i rodant peces a tronc. Però en tots els casos ben justets de camises i amb dificultats per combinar les peces del tronc. També hem tingut alguna baixa de canalla, però contràriament a allò que es diu sempre (que en aquestes dates tindríem problemes de canalla, pel tema vacances escolars, colònies…) la canalla ha complert i hem tingut prou peces per fer els castells plantejats amb garanties. Un capítol a part mereix la darrera actuació al Raval, amb els nostres padrins els Castellers de Barcelona, on tot just vam poder fer castells de sis, un nivell molt per sota del que s’hauria d’exigir a una colla com la nostra en aquest punt de temporada. Estar fent castells de sis, quan colles del nostre entorn estan fent els seus castells màxims, ens hauria de fer reflexionar.

Tenim unes vacances castelleres prou llargues. Des de l’11 de juliol, quan vam fer la darrera actuació, fins al 5 de setembre quan ens tornarem a posar la camisa, tenim 7 setmanes ben bones (gairebé 2 mesos!). No em venen al cap colles que facin unes vacances tan llargues, i això és tenint en compte colles de la zona tradicional, però també de la zona no tradicional. El calendari es presenta amb prou antelació (a principis d’any ja està disponible) i podem organitzar-nos les vacances de manera que el plantejament de la colla no es vegi afectat d’una manera tan evident.

Són reflexions que ens hem de fer, ja que ni tan sols s’han pogut fer proves de castells importants de cara el segon tram. Ben poques proves de castells de 7 i mig, i ja no parlem de proves amb cara i ulls de 2 de 7 i 4 de 8. Volem estar al nivell de les colles que lideren el Baix Llobregat casteller, però volem fer-ho treballant menys que aquestes colles?

Potser les diades castelleres de després de Corpus, no eren prou engrescadores? Cal buscar una actuació potent i fixa cada temporada que tanqui el tram? Em ve al cap la Diada d’Estiu dels Castellers de Sants o la Diada de la Llotgeta dels Castellers de Sant Cugat. Són fórmules que a aquestes colles els funcionen i on porten sempre grans castells.  També tenim la Festa Major de Santa Magdalena a Esplugues, però en aquest cas, en tractar-se d’una Festa Major que la població ja té marcada dins el calendari de l’any, és un cas diferent. Sigui com sigui, trobar una diada fixa i motivadora, que serveixi com a tancament de tram i que la colla tingui clar que fins aquell dia no estem de vacances castelleres. Potser aquesta fórmula implicaria que hauríem de fer una setmana de vacances després de Corpus? Algun any s’ha plantejat i no seria descartable. Una altra opció és la de fer una sortida, tipus viatge, com l’any passat a Madrid. Però aquesta opció difícilment la podem garantir cada any i no sempre és viable.

Sigui com sigui són reflexions que penso que ens hem de fer. És clar que no podem fer dos mesos i mig de vacances castelleres i que la fórmula d’aquest any no ha funcionat. Cal plantejar-nos la nostra ambició com a colla castellera i el nostre compromís d’acord amb uns objectius ambiciosos. Bé sabem que aquest any no és un any fàcil, però aquesta problemàtica comença a estar enquistada en el tarannà de la colla i se li ha de donar un tomb d’alguna manera.

Sigui com sigui, enguany ha anat així i ja no podem tirar enrere. Ara doncs, ens cal descansar i agafar forces per donar-ho tot en el tram final. Un tram que ja sabem que és curt, però que està farcit d’actuacions ben motivadores. Unes actuacions on tot i ser conscients que enguany tal com diu el cap de colla “ens toca picar pedra”, i en què potser no podrem portar els grans castells que hi portaran altres colles, hem de demostrar qui som. Els Castellers de Cornellà som una colla històrica. La segona més antiga del Baix Llobregat i la 18ª més antiga de les actuals al món casteller. Potser enguany no podrem liderar amb els castells que fem, però sempre hem de sentir-nos orgullosos i defensar allò que SOM. Si ho fem així, els grans castells arribaran. Però hi hem de ser TOTS I TOTES!

Bones vacances, colla!