36a Diada dels Castellers de Cornellà. Una diada que no va poder ser, però que no ens aturarà.

Perquè som una colla, perquè sabem d’on venim i perquè tenim molt clar cap on volem anar. Res ni ningú ens farà abaixar el cap

 

Diumenge havia de ser un gran dia. La nostra 36a Diada, una jornada que feia temps que preparàvem, amb il·lusió, esforç i moltes hores d’assaig al darrere. Però, malauradament, un problema relacionat amb el servei d’ambulàncies ens va obligar a suspendre la diada, ja que no es donaven les condicions necessàries per poder-la celebrar amb totes les garanties.

I és difícil posar paraules al que vam sentir.

Érem 184 camises a plaça, preparades, concentrades i amb els objectius del dia claríssims. 184 persones que havíem treballat de valent, que sabíem què volíem fer i que arribàvem a la plaça amb els deures fets i moltes ganes de demostrar-ho.

Teníem una canalla amb ganes de donar-ho tot, amb aquella il·lusió que s’encomana i que és el motor de tot plegat. I teníem un públic impacient, amb ganes de veure la seva colla, de compartir amb nosaltres una jornada que havia de ser especial.

Per això, la frustració, la ràbia i la tristesa van ser inevitables. Perquè darrere d’una diada hi ha molt més que castells: hi ha feina, compromís, il·lusió i moltes persones que hi posen el millor de si mateixes.

Però que quedi ben clar: això no s’acaba aquí. Ni de bon tros!

No ens aturarem. Continuarem treballant, continuarem assajant i continuarem creixent. Tornarem a plaça amb la mateixa força, la mateixa il·lusió i les mateixes ganes de fer grans coses. Perquè som una colla, perquè sabem d’on venim i perquè tenim molt clar cap on volem anar. Res ni ningú ens farà abaixar el cap.

Volem fer un agraïment especial a les dues colles que ens van acompanyar, per la seva comprensió, el seu suport i la seva predisposició en tot moment.

També a l’Ajuntament, per l’esforç i la voluntat de reconduir una situació tan complicada.

I, molt especialment, gràcies al públic; per la vostra estima, la paciència i el respecte que vau demostrar en tot moment. Sabem que sempre hi sou, que ens acompanyeu i que feu que tot això tingui sentit. Ens tornarem a trobar ben aviat!

I a tothom que diumenge va portar el seu mocador lila a plaça: us demanem que el guardeu ben guardat, perquè encara l’hem de lluir plegats. Tornarem!

I, sobretot, gràcies a tota la nostra colla; per ser-hi, per entendre la situació i per demostrar, una vegada més, que som molt més que els castells que aixequem. Perquè, malgrat tot, vam saber acabar el dia com millor sabem fer-ho: junts, amb un somriure, cantant i ballant al nostre dinar de Diada.

Diumenge no vam poder fer castells. Però vam tornar a demostrar que tenim una colla enorme.

La 36a Diada no ha estat la que volíem. Però la nostra història continua.

Som Castellers de Cornellà. I tornarem. 💜