ENS HA COSTAT DÉU I AJUDA ARRIBAR FINS AQUÍ
… la colla ha anat evolucionant i en un bon punt per donar continuïtat a la feina feta en la temporada que ve. Ara ens toca descansar, gaudir de la vida més enllà dels castells i fer valoració del que ens ha aportat aquest 2026 casteller.
Crònica d’un segon tram en què, tot i els entrebancs, hem acabat tenint el premi a tant picar pedra.
Ara que ja hem guardat la camisa a l’armari i les faixes al calaix ens agradaria fer una valoració de com ha anat tot plegat en aquest segon tram en el qual us hem deixat orfes de cròniques. Creiem que és just i necessari fer una mica de resum de tot plegat i d’explicar quina ha estat l’evolució de la colla en aquests darrers dos mesos i mig que dura aquesta darrera part de la temporada.
Ja som tots plegats coneixedors de les dificultats a què ens enfrontàvem aquesta temporada. És normal en totes les colles que d’un any per l’altre tinguis baixes a tronc i a pinyes i que hagis de treballar per renovar aquestes peces i fer noves incorporacions que et permetin mantenir el gruix de camises necessari per mantenir el nivell casteller desitjat. Però enguany se’ns ha afegit un problema de manca de dosos que posava en dificultat assolir els castells mínims exigits per la colla. I aquest ha estat el repte amb què hem treballat tot l’any i l’objectiu principal de la temporada. Pas a pas en aquest segon tram hem vist com florien els fruits de les llavors que hem anat plantant.
Vam començar la segona part de la temporada a Guissona. Plaça amiga en la qual ens trobem molt a gust i a la que sempre hi hem portat bons castells. Enguany l’objectiu era arrencar amb dos castells de set, que no ens van donar problema i que ens posaven en bon lloc per afrontar un mes de setembre sempre engrescador. La següent parada, era a Sant Feliu, on hi havíem d’afegir el 4 de 7 amb el pilar. Un castell que tot i la seva dificultat tècnica el tenim prou per la mà, i això ho demostren els 8 que hem descarregat enguany sense errada. En aquest cas, l’acompanyàvem del 3 de 7 i un 5 de 6 on estrenàvem un dels dosos i que ens hauria de marcar el camí per arribar al 5 de 7.
La següent parada era a la Festa Major de Calella, una plaça poc habitual (tan sols hi havíem actuat un cop el 2014) però on es respira un gran ambient amb un nombrós públic que hi dona molt de caliu. L’objectiu era portar-hi tres castells de 7. El castell triat per marcar nivell va ser el 3 de 7 amb el pilar, un castell que no sovintegem, però que sempre ajuda per a tenir més gamma i completar actuacions amb més nivell quan vas més just d’efectius. El vam haver de suar, però el vam descarregar amb solvència, acompanyant-lo de 4 de 7 i 3 de 7 i el més important, estrenant un dos en un castell de set. L’endemà tancàvem el mes de setembre amb la clàssica actuació de la Festa Major del barri Pedró, on no arribava el 5 de 7 (li faltava una mica més de rodatge) però sí que completàvem, no sense una dosi de patiment, tres castells de 7. 4 i 3 de 7 amb el pilar i el 4 de 7.
Un mes de setembre amb molta feina a assaig i amb uns resultats a plaça prou satisfactoris. Tot i no haver pogut portar el 5 de 7 al Pedró, sí que havíem evolucionat en les proves d’assaig i es començava a albirar un mes d’octubre prou esperançador.
I el mes d’octubre el començàvem a casa, en la clàssica diada de la Festa Major del barri de Sant Ildefons. Els darrers anys hi hem portat tres castells de 7, però enguany tocava continuar renovant poms i així ho faríem. Estrenàvem parella de dosos al 4 de 7, i fèiem el 5 de 6, ja amb el pom sencer que hauria de fer el 5 de 7 les pròximes setmanes. És així, pas a pas com s’arriba als objectius amb fermesa.
La següent parada seria a la Fira Mediterrània de Manresa. Allà repetiríem l’actuació de Sant Ildefons (3 de 7, 4 de 7 i 5 de 6), per continuar rodant els castells de cara objectius futurs. Malgrat que vam haver d’anar per feina i marxar corrent, perquè un ES-Alert, ens demanava que a les 20 h del vespre fóssim tots a caseta, vam assolir l’objectiu. Un pas més.
En la següent actuació havíem de fer ja un pas endavant. Es tractava de la Trobada de Colles Castelleres del Baix Llobregat i era l’escenari indicat per poder tornar a portar el 5 de 7 a plaça. I vam complir amb escreix. Amb els lògics nervis de quan estrenes un pom de dalt en un castell tan exigent, el vam executar amb absoluta suficiència. Un bonic 5 de 7 que ara sí, era el premi a setmanes d’assaig i d’esforç al local. Especialment en els assajos de canalla. Completàvem l’actuació amb un altre bon 4 de 7 amb el pilar i un 4 de 7 on també continuàvem rodant efectius. La segona millor actuació de la temporada (per Corpus havíem fet el 7 de 7) i molt bones sensacions.
Ara tocava acabar temporada confirmant aquestes bones sensacions. Els assajos previs a la nostra Diada, havien estat tot un èxit. Bones proves tant de 5 de 7, 7 de 7 i 4 de 7 amb el pilar. I el 3 de 7 amb el pilar també en cartera. En aquests moments són els castells màxims que podem oferir, però, tanmateix, poder treballar aquests castells suposava un repte tant per canalla, com per tronc i per pinyes. Amb bona assistència de la gent de la colla i amb l’ajuda sobretot dels joves dels esplais Vol-i-Vol i Mowgli (quin goig que feia veure tant de jovent a la sala!) vam poder lligar les pinyes de tots els castells amb solvència i arribàvem al cap de setmana definitiu de la temporada amb els deures fets.
El que no sabíem és que el destí encara ens tenia una mala passada guardada. En aquest espai no cal comentar les circumstàncies que ens van portar a no disposar de servei d’ambulàncies durant el cap de setmana i la junta ja ha donat les explicacions pertinents. Però si comentarem que arribàvem a plaça amb una il·lusió que feia temps que no es veia a la colla. No anàvem a portar els grans castells que tots somiem. Ara mateix ni els castells de vuit ni el 2 de 7 estan al nostre abast (tot i que s’hi estan fent proves de futur que l’any que ve veurem si ens hi poden portar). Però sí que es respirava un ambient a la colla de satisfacció per la feina feta a assaig i d’il·lusió per gaudir a plaça dels castells que hi anàvem a portar. El destí ens va fer la mala passada de no poder-ho dur a terme. Però ens hem de quedar amb la feina feta i el que vam gaudir en els assajos previs. Tampoc sabem com hauria anat, amb els castells no se sap mai (una mica la gràcia que tenen és aquesta…) però si sabem que havíem fet bé la fenia i arribàvem a plaça convençudes del que hi anàvem a fer. Aquest cop no va poder ser, però guardem la recepta per a futures escomeses. Treballem bé a assaig, gaudim del que fem i anem a plaça amb el convenciment que ho podem fer. Sigui el 5 de 7, o el 4 de 8. La recepta és la mateixa. D’altra banda, de portes enfora també es va donar una imatge de responsabilitat. Els desconeixedors del món casteller (malauradament la majoria…) no saben amb la seriositat que ens prenem tota la qüestió de la seguretat i la prevenció, en cada assaig i en cada actuació. Hi ha uns equips sanitaris i una coordinació entre les colles d’un alt nivell professional, i som tots plegats molt conscients del que tenim entre mans. I si no hi ha uns mínims garantits per poder atendre qualsevol accident, no hi ha castells. I així es va posar en pràctica. Sempre se’ns aplaudeix a plaça el nostre valor, la nostra força i el nostre equilibri. En aquest cas també van poder comprovar el nostre seny. Sap greu per la munió de públic que ja esperava gaudir dels nostres castells i de les colles convidades. Però que no pateixin. Fa 35 anys que hi som i hi seguirem sent. L’any que ve podran continuar gaudint dels castells Liles a les nostres places.
Malgrat tot, dissabte a la tarda sí que vam poder celebrar l’actuació de Vigília. Hi vam fer castells de 6, però en vam treure molt de suc. Poms renovats, una parella de dosos al 4 de 6 amb perspectives de molt de futur, estrenes a tots els pisos, i un 3 de 6 amb el tronc i el nucli de la pinya format exclusivament per dones, van posar en valor aquesta diada, que tot i que ens continua costant ubicar-la i no trobem la manera de persuadir el públic perquè ens vingui a veure, encara té un sentit, de diada festiva i distesa, però també diada d’oportunitats i de treball de futur.
I encara ens quedava tancar temporada. Com ja és tradicional després de Diada encara allarguem un cap de setmana més. I enguany ho fèiem a la Diada dels Castellers d’Esparreguera. Si tot hagués anat com estava previst per Diada, aquesta era una actuació en la qual hi havia la intenció de fer castells pensant ja en la temporada que ve. De fet, la idea era portar-hi 3 i 4 de 7 i un tercer castell de sis amb la intenció de fer-los amb tres poms de dalt totalment diferents. Però el mal gust de boca que ens va deixar no poder actuar per Diada, ens va portar a demanar un esforç a la colla per poder-hi portar una actuació amb castells de 7 i mig, i com a mínim intentar portar-hi el 5 de 7. I tot i que 8 o 10 camises més hauríem d’haver pogut arrossegar, sí que vam portar-ne suficients per a intentar-ho. I va sortir de luxe! Malgrat l’ensurt de la caiguda d’Esparreguera en el 5 de 7 que van carregar en primera ronda i la pertinent aturada que es va produir per a atendre els lesionats, la colla va mantenir una actitud de 10 i sobretot la canalla va demostrar-nos la confiança que tenen en la colla i en els castells quan estan ben assajats. I així en primera ronda descarregàvem un impecable 5 de 7 que tot i que no podria guarir-nos del desencís de Diada si ens dibuixava un somriure de satisfacció i premiava l’esforç col·lectiu d’aquest darrer tram de temporada. Ho arrodoníem amb un treballat 4 de 7 amb el pilar (el vuitè de la temporada) on s’estrenava un dels dosos. Destacar el mèrit que té estrenar dosos en castells de 7, sense haver fet castells de sis abans. Això demostra la confiança que hi tenim. I per acabar un 4 de 7 amb un pom amb molt de futur, on malgrat un primer ensurt que ens va fer tirar avall la primera escomesa, vam poder descarregar amb una parella de dosos que ens obren la possibilitat de somiar amb el pis més que la colla mereix. Cal destacar que aquests dos dosos, van ser l’aixecador i l’enxaneta dels darrers 4 de 8 carregats per la colla. És a dir que ja saben el pa que s’hi dona.
Així doncs, tanquem temporada amb la sensació que la colla ha anat evolucionant i en un bon punt per donar continuïtat a la feina feta en la temporada que ve. Ara ens toca descansar, gaudir de la vida més enllà dels castells i fer valoració del que ens ha aportat aquest 2026 casteller. Donar continuïtat a les coses que s’han fet bé, i valorar i millorar les que no s’han fet tan bé. Un any complicat, però un any en què la colla ha donat la cara i ha mantingut el tipus, per estar a punt per quan arribi el moment de tornar a fer un pas endavant. El 2027 hauríem de començar tenint com a punt de partida les bones sensacions d’aquest final de temporada. I ser perseverants, treballar fort i tenir l’ambició que exigeix portar la camisa de la colla. I sobretot gaudir-ne, que d’això es tracta! Fins l’any que ve…salut i castells!









