Parafrasejant el mític coronel John “Hannibal” Smith de l’encara més mítica sèrie boomer The A-Team, aquesta seria una possible frase que hagués pogut dir el nostre cap de colla en acabar l’actuació d’aquest passat dissabte: “M’encanta que els plans surtin bé”
Perquè això és el que va passar, tot el que havíem assajat i plantejat, va sortir a la perfecció. I això, la veritat, dona gust. Ens estrenàvem a Cornellà, en una nova plaça i amb un objectiu clar. Estrenar el 5 de 7. La setmana anterior havíem plantat a Castelldefels el primer “7 i mig” el 4 amb el pilar. I el pla marcat per la tècnica era portar el 5 de 7 en la següent actuació. Objectiu relativament ambiciós pel fet que seria el segon cop que portàvem aquest castell a plaça tan d’hora (l’anterior cop fou el 2015 en la mateixa diada), però raonable per la situació actual de la colla, els objectius plantejats i sobretot per la solvència dels assajos previs. Tot i algun entrebanc en forma de lesió inesperada, un pom de dalt renovat i un castell amb força canvis respecte al que fèiem l’any passat, arribàvem a plaça amb els deures fets i el castell a punt.
Va, anem per ordre. La Diada de Primavera, és una diada “inventada” perquè fa una pila d’anys necessitàvem abans de Jordiada una actuació a casa, volíem portar a Jordiada 3 castells de 7 i no havíem pogut estrenar 4d7 i pilar de 5. Solució: creem una diada uns dies abans per fer els dos castells i així anem més tranquils a Jordiada per estrenar el 4 amb l’agulla. Així va anar més o menys la cosa, però deixem-nos de batalletes… La diada s’ha convertit ja en tradicional per la colla, i els darrers anys l’hem convertit també en una diada itinerant. Tradicionalment, la fèiem a la Plaça de l’Església, davant el “Baobab”, però la junta de l’any passat va pensar que la Plaça de l’Església era espai per actuar-hi per Corpus i Diada de la Colla, les dues actuacions grans a Cornellà. I aquesta actuació la podíem aprofitar per arribar a un altre públic, i poder fer gaudir dels castells altres barris de la ciutat. L’any passat li va tocar al barri Gavarra, davant del Mercat Marsans. Enguany ens hem desplaçat al barri de Sant Ildefons i l’espai, un dels més emblemàtics de la ciutat, la Torre de la Miranda.
I allà ens hi plantàvem, sota un sol molt més que primaveral, les quatre colles que hi havíem d’actuar. Un bon cartell amb els Castellers d’Esplugues, els Castellers de Sants, la Colla Castellera de l’Esquerra de l’Eixample i nosaltres. Després dels preceptius pilars de 4 d’entrada, en una plaça ben atapeïda de gent i amb un marc fotogràfic ben bonic, sortíem amb el “trunfo” gros de la tarda, el 5 de 7. El castell el vam lligar bé a la primera i en un tres i no res “terços del tres amunt!” i començaven a sonar gralles. El castell va pujar bé de mides i amb una canalla decidida. Sense que ningú perdés la posició ni es notés excessiu patiment a la pinya, hi plantàvem les dues aletes. La sortida de l’enxaneta del 5 és un pas delicat i a la descarregada de la torre tothom va haver “d’apretar el cul” per mantenir el castell ferm. I prou que ho van fer, castell descarregat i sorprenentment moderada celebració per part de la colla. Suposo que sabíem que encara quedava feina per fer i que no calia dir blat fins que no fos al sac, i bla bla bla…
En segona ronda tocava el 4 de 7. Part de la colla esperava potser tornar-hi amb el 4 amb l’agulla com diumenge passat. Però la tècnica amb bon criteri ha decidit estrenar un castell a cada una de les dues diades, i si us porteu bé, veniu a assaig, i a Jordiada som una pila de camises, allà ja els ajuntarem. A més si volem fer el 4 de 8 a Corpus, el 4 de 7 ha d’anar a totes les diades possibles, amb diferents combinacions que serveixin de prova de cara el “carro gros”. En aquest cas excepte un dels segons, la resta del tronc podríem dir que era una possible alineació de terços, quartes i quintes del castell de vuit. Un castell lleugeret i amb bona mida, que es va mostrar ferm i quadradet en tot moment. A les rotllanes de les altres colles, se sentien comentaris del tipus: “es nota que aquests treballen el castell de vuit”. Doncs sí, el treballem, i això a plaça es nota a l’hora de fer-lo de 7. Castell bonic i pensant en el futur. Ideal.
En tercera ronda, 3 de 7. El tres de 7 és un castell amb pocs secrets actualment per la colla, però en aquest cas portava un tronc prou experimentat i blindat, ja que hi estrenàvem enxaneta (que no és poca cosa!). Castell ferm i bonic que no ens va portar cap dificultat i que semblava tant ferm com la Torre de la Miranda, que lluïa tan esplèndida al darrere i que va ser objectiu de gran quantitat de fotos.
Acabàvem amb un altre pilar de cinc i amb dos pilars de 4 de comiat. Una actuació que deixa un bon regust de boca i que ens posa en disposició de continuar treballant per fer un primer tram de temporada espectacular. Però això, ens ho hem de guanyar a cada assaig, que el paper, com diuen, ho aguanta tot.
Pel que fa a les altres colles i per ordre d’actuació, en segon torn actuaven els de la Colla Castellera de l’Esquerra de l’Eixample, AKA Esquerdats. Van iniciar amb un bonic 2 de 6. En segona ronda van plantar un 4 de 7 prou ferm, que tot i alguna remenada a quartes en el moment de la sortida de l’enxaneta, no va perillar en cap moment. Com a tercer castell un sòlid 5 de 6. L’única nota negativa va ser el pilar de 5 que els va caure quan el descarregaven. Els pilars són així de malparits. El pròxim el descarreguen segur!
La tercera colla eren els nostres veïns i “rivals”, els Castellers d’Esplugues, rivals perquè fa molts anys que ens trobem per les places i, tot i una bona amistat entre membres de les dues colles, ambdues sempre hem volgut anar al màxim per liderar la comarca en l’àmbit casteller. En uns inicis érem nosaltres els que tallàvem el bacallà. Posteriorment i amb el pas dels Cargolins als castells de vuit, van estar uns quants anys passant-nos la mà per la cara. Ara tot i que ells després de la pandèmia no han revalidat els galons de vuit, i nosaltres l’any passat vam fer l’aleta al carro gros, la cosa està ben igualada, i serà una temporada ben interessant. En la seva segona actuació de l’any van fer el 3 de 7, el 4 de 7 amb el pilar (el primer de l’any) i el 4 de 7, a més del pilar de 5. Després de l’actuació alguns dels “veteranus” de les dues colles comentaven la situació de cadascuna. Que si ells van més justos actualment, que si nosaltres estem tan bé… res, que estem just a l’abril, i això és molt llarg i ben segur que ens tibaran que ja ens coneixem!
La darrera colla en actuar uns altres fillols nostres, els Castellers de Sants. Tot i que es rumorejava amb l’estrena del 4 de 8 borinot a Cornellà, finalment van decidir que li calia més assaig, i van apostar per un repertori de 7 de màxim nivell. En primera ronda un bonic 2 de 7 que ja han sovintejat enguany i que els ha de donar força rendiment aquesta temporada. El segon castell un de poc habitual, el 9 de 7. Un castell que no es veu gaire a les places, però que demostra un gran potencial per la colla que el pot fer. Molta pinya, 36 castellers al tronc i prou canalla bona per fer un castell amb 3 poms i amb una dificultat tècnica remarcable. Per acabar-ho d’adobar amb una sola enxaneta. Habilitat i resistència en un sol castell. De 10. Cal remarcar que aquest castell és el primer cop que es veu a Cornellà, així doncs fita històrica que s’apunten els de la camisa grisa. En tercera ronda un 4 de 7 amb clara mirada posada a aquest 4 de 8 que ben aviat portaran a plaça. Acabaven amb un vano de 5. Pinta a bona temporada pels de Sants!
En acabar, sopar i festeta al local amb les 4 colles. Un ambient genial i perquè no dir-ho, també aprofitem per lluir local i gaudir-ne! Que els “tercers temps” també formen part de la festa castellera! Gràcies a totes les colles per la bona diada i pel bon rotllo que hi va haver!
Següent actuació Jordiada. Cal dir més? Un dels moments més bonics de la temporada i un gran moment per continuar creixent i mostrant a la ciutat que els Liles estem “on fire” i que aquest any tenim ganes de petar-ho! Tothom al local aquesta setmana i a fer força per continuar fent passes endavant!
Fotografies de Jordi Flores (@miralflores)