Després de la desafortunada diada de Corpus i de la difícil setmana posterior ens calia tornar-nos a posar la camisa com més aviat millor. Tornar a les places i treure’ns el mal regust de boca. I quina millor ocasió que anar a actuar a la diada d’aniversari dels nostres padrins els Castellers de Barcelona i en un lloc tan emblemàtic com la plaça de Sant Jaume.
Anímicament el Corpus ens havia deixat tocats. I tot i que, afortunadament, no hem patit cap lesió greu, sí que teníem alguna baixa a causa de les caigudes i això ens feia plantejar una actuació no tan ambiciosa com a priori estava plantejat en el full de ruta de la tècnica.
Tot i això, ens plantejàvem anar a plaça a fer gala de la solidesa dels nostres castells i a demostrar que tot i els entrebancs, els Castellers de Cornellà som una colla castellera solvent i amb prou categoria per sortir-nos-en en els moments complicats. I prou que ho vam fer!
Ens plantàvem a quarts de 6 a la plaça Nova amb les altres dues colles amb qui compartiríem plaça. Els amfitrions, Castellers de Barcelona, colla degana de la ciutat i amb la qual durant els nostres 33 anys d’història tenim una pila de records en comú. L’altra colla, els Castellers de Sabadell, amb qui habitualment també coincidim per les places, però enguany era el primer cop que ens hi trobàvem. Les tres colles en cercavila i amb la lògica expectació i curiositat que despertava la nostra sorollosa i acolorida presència entre els molts turistes que omplen el barri gòtic un dissabte a la tarda ens dirigíem pel carrer del Bisbe cap a la plaça de Sant Jaume.
Cada colla va anar ocupant el seu lloc entrant amb un pilar caminat que en aquesta ocasió ens va anar prou bé, i que, malgrat que el vam fer caminar un bon tros (caram si n’és gran el coi de plaça…) va arribar a bon port sense cap incidència destacable.
Ens tocava actuar en tercer lloc i el castell triat per obrir la nostra actuació fou el 4 de 7. Un 4 de 7 que es va bastir mantenint unes fantàstiques mides i que en mig dels crits i aplaudiments de la internacional concurrència, vam descarregar sense cap dificultat. Un castell per gaudir-lo, sòlid de pinya, amb bona mida a tronc i ben resolt per la canalla, d’aquells per recuperar la confiança. Bé!
En segona ronda atacàvem el 4 de 7 amb el pilar. Tot i ser un castell que tot sovint ens ha fet suar, i que té la seva dificultat per mantenir la bona mida, el vam executar de manera notable. I ja se sap que quan la plaça està plena de “guiris” i gent poc avesada a veure castells, els castells amb pilar són dels més aplaudits i admirats. Ens ho vam passar bé nosaltres i vam fer passar-ho bé a la plaça. El magnífic pilar de 5 que vam exhibir en descarregar l’estructura del 4 va lluir ferm i bonic. Més crits i aplaudiments. Això fa trempar carai!
Per tancar les rondes de castells un 3 de 7 sense gaire història també. Si ens posem molt perepunyetes potser un pel tancat a dosos, però res que no sàpiga resoldre la nostra valenta canalla. Apa, tercer castell al sac.
Només faltava posar la cirereta amb el pilar de 5 i gaudir de la festa. Menció especial mereixen les nostres gralles i tabals. Tant a la cercavila, com a plaça, com al final de la diada dintre de l’ajuntament van sonar al nivell que mereix la colla. Són també part de l’orgull lila i ho demostren a cada actuació. I en dies com aquest comencen a bufar força abans que comencin els castells i acaben sempre els últims. Això sí que són pulmons i passió grallera!
Les altres colles
Pel que fa a les altres colles, els Castellers de Barcelona sortien de plaça exultants fent una meritòria actuació amb tres castells que no havien dut a plaça enguany. Un magnífic 3 de 8, un treballat 7 de 8 (castell que no feien des de 2019, abans de la pandèmia) i un 9 de 7 que no deixa de mostrar un gran potencial de colla en tots els sentits; pinya, tronc i canalla. Enhorabona i per molts anys! Els Castellers de Sabadell, en canvi, no sortien de plaça amb el mateix bon gust de boca. Obrien l’actuació atacant el seu primer 2 de 7 de l’any. El castell ja va pujar treballat i tot i que van defensar-lo fins que ja tenien la canalleta fora, se’ls va acabar trencant a la sortida de dosos i els quedava només com a carregat. Això no els va fer desistir d’atacar el 4 de 8 a segona ronda, que tot i que ser un castell que havien ja descarregat enguany i no presentava males mides, els dubtes entre quintes i el pom van fer tirar avall i els quedà en intent desmuntat. Van resoldre la diada amb uns 5 de 7 i un 4 de 7 que no tenen cap secret per una colla com els Saballuts. Ben segur que els anirà millor en pròximes diades, són una colla de pedra picada.
I els Liles, continuar treballant
Ara als Liles ens toca continuar treballant. Recuperant confiança i fent bé el que sabem fer tal com vam fer dissabte. I sobretot gaudir fent-ho. Els castells són durs a voltes i difícils sempre. I quan es torcen les coses ens adonem del valor que té sortir de les places amb tot descarregat i havent passat una magnífica estona fent el que sabem fer. Així doncs, aquest diumenge que ve tornem-ho a fer. Altre cop a Barcelona i en un altre espai emblemàtic de la ciutat, l’antiga presó model, on celebrarem la Diada d’aniversari de la Colla Castellera de l’Esquerra de l’Eixample. És a dir els Esquerdats. Una bona oportunitat per continuar fent bons castells i de passar-ho bé fent-los!