SANT BOI, O COM DEL SABER PATIR, FER-NE VIRTUT

La de Sant Boi és una plaça estimada per la colla. Una plaça de “les de tota la vida”, i on sempre ens hi hem trobat a gust. Durant els primers anys com a convidats dels desapareguts Castellers de Sant Boi, i des de 2012 actuant per Festa Major com a colla organitzadora. Una plaça on sempre trobem bon nombre de públic que gaudeix de valent amb els castells de les diferents colles que hi han actuat. Com per exemple el 2015, quan els Minyons de Terrassa van fer de Sant Boi de Llobregat una plaça de 9, i nosaltres vam fer la millor actuació que hi hem fet mai amb el 5 de 7, 7 de 7 i 4 de 7. Una plaça on vam fer el primer castell de 7 post pandèmia, i on hi hem intentat totes les nostres grans construccions excepte el 2 de 7 i el 4 de 8. On també tenim records no tan agradables amb diades on no tot ha sortit com esperàvem i hem tornat a casa amb un feix de llenya sota el braç, o sobretot la del passat 2023 en què no hi vam ser presents per a poder retre el merescut homenatge a l’Esteve Aguado tot fent costat a la seva família, ja que tot just ens havia deixat sobtadament el divendres anterior a l’actuació. Precisament enguany en l’assaig previ de divendres se li va fer un senzill i sentit acte de record al nostre local. L’Esteve es mereix això i més!

Enguany dins el calendari, com sempre, l’actuació estava marcada en vermell, i la intenció era portar-hi els millors castells possibles i si pogués ser fins i tot alguna estrena. Durant els dies previs havíem estat assajant 5d7, 3d7 amb el pilar i tibant per arribar a portar-hi el 7 de 7. Sobretot en l’assaig especial PUA de divendres on vam reunir un gran nombre d’amics i amigues i vam omplir la sala d’assaig que feia goig de veure-la! L’objectiu no era fàcil, perquè a la dificultat de volum de camises que comporta aquest castell s’hi afegien alguna baixa per lesió i malaltia que ens complicava encara més portar-lo a plaça. Tot i això, el vam assajar fins al darrer moment i no va ser fins al mateix diumenge que la tècnica va decidir que la combinació de canvis al tronc i al pom que s’havien de fer, sumat al fet que no portàvem el volum necessari de camises per portar el castell amb garanties (segons el nostre criteri), feia aconsellable no plantejar-lo a plaça. Així doncs, intentaríem repetir la que fins ara és la millor diada de la temporada amb el 5 de 7, un castell de 7 amb agulla (en aquest cas el 3), i el 4 de 7.

Amb un migdia ben agradable i una plaça plena d’un públic força entusiasta, iniciàvem la diada amb els tradicionals pilars de 4. Obriríem de 5 de 7, castell que enguany ja havíem descarregat 3 vegades, i que tot just era el segon cop que portàvem a Sant Boi per Festa Major després del de 2015. A Sant Boi hi havíem fet un altre 5 de 7, però en temps pretèrits quan encara existia la colla local i vam actuar en una diada seva. Cal destacar el mèrit que té portar aquest castell i fer valdre la feina que estem fent. Un 5 de 7 que amb canvis forçats per les baixes a terços, quarts i dosos respecte dels anteriors, i amb el possible excés de nervis que això va afegir-hi, va remenar de valent. En el moment de la remuntada de l’enxaneta a l’entrada del 3, va rebre una forta sotragada que va fer que el castell ja no deixés de remenar en cap moment, i que fins i tot en algun moment perillés la seva verticalitat. Però eps!, que en aquests casos també sabem bregar. I malgrat tot, i amb força més esforç de l’esperat, aconseguíem descarregar el castell. Esbufecs i mirades que deien “ens ha anat d’un pèl” entre els membres de la colla. Ho sabem fer millor i quan remena massa no ens agrada. Però s’han de descarregar tots, els que van bé i els que no tant, així doncs celebrem el quart 5 de 7 de l’any i seguim cap al següent castell!

El segon castell que portàvem en cartera era el 3 de 7 amb el pilar. Tot i que potser no va ser el més còmode i estètic que hem fet mai, no va perillar en cap moment. Una execució prou ràpida i la solidesa del pilar van fer les delícies d’un públic que va aplaudir i celebrar de valent l’execució de tots els castells. Ja sabem que els castells amb pilar sempre aixequen passions extres i agraden als afeccionats més neòfits. Però què coi, que són ben bonics i tenen una dificultat que està bé que se’ns valori! Així doncs, segon castell al sac i anem al següent.

El següent, com ja ve sent costum enguany seria el 4 de 7. Estem treballant de valent el 4 de 8 i en aquest cas vam triar l’alineació d’aquest castell amb la combinació de terços, quarts i quintes. En teoria un castell que no havia de portar cap dificultat i una prova de cara el castell de vuit que ja estem acostumats a fer. Però a vegades els terços damunt la pinya no s’acaben de trobar còmodes i la cosa s’enreda una mica… va anar una mica així, però sense que des de fora es deixés de veure un castell bonic i ben executat. Doncs apa, ja teníem els tres castells enllestits i tan sols restava culminar l’actuació amb un altre pilar de 5 de nivell. Acomiadàvem la plaça amb dos pilars de 4.

A la colla, una sensació estranya. No haver portat el 7 de 7, tot i que les circumstàncies ho fessin recomanable va causar un cert desencís, més tenint en compte que havíem fet un gran esforç per mobilitzar gent i que entre camises i samarretes, com es veu en les fotos aèries dels pilars finals, les nostres pinyes feien prou goig. També hi havia una mica la sensació que els castells no havien mostrat el nivell real de la colla i que havíem hagut de patir massa per fer-los. Però si sospesem el moment de la temporada en què estem, portant quatre 5 de 7, tres 3 de 7 amb el pilar, dos 4 de 7 amb el pilar i una pila de castells de 7 a totes les places, malgrat les dificultats vàries que s’està trobant la tècnica, hem de mirar el got mig ple i valorar la diada que vam fer. La segona millor actuació feta a Sant Boi per la colla just el segon cop que hi podíem portar el 5 de 7 per Festa Major. Com diu aquell “que no estamos tan mal“!

Molt ben acompanyats.

Hi vam actuar acompanyats de 3 colles de prestigi. La colla que hi va fer els millors castells van ser els Minyons de Terrassa. En un inici de temporada, volen anar pas a pas i consolidar els castells de vuit abans de voler fer un pas més. I la sensació que van donar és d’haver fet bona feina. Uns 3 i 4 de 8 de postal que ja apunten a fites superiors sumats a l’estrena d’un segur i bonic 2 de 7. D’aquí a dues setmanes podrem comprovar per Corpus si l’evolució “minyona” ens porta grans castells a la nostra Festa Major.

Un dels al·licients de la jornada era veure que ens oferia el derbi del Garraf. Ens acompanyaven els Bordegassos de Vilanova i la Colla Jove de Sitges. Dues colles amb una rivalitat manifesta. Tot i que històricament els Vilanovins han estat la “colla gran” de la comarca, actualment el nivell s’ha igualat força i això es va poder palpar a plaça. Les dues colles van igualar registres amb el 5 de 7 (el dels Bordegassos ben a límit, el dels de Sitges un “pel” just de pinya) i el 4 de 7 amb el pilar. En tercera ronda els de la camisa groc terrós, “sense escut i botons negres” van plantar el 3 de 7. Els de la camisa de color vi el 4 de 7. Seguirem atentament l’evolució de les dues colles enguany!

Quin bon ambient!

En acabar cap al local, a fer un bon dinar i festeta de tarda, amb bingo musical i ballaruca. Molt bon ambient amb el jovent (i el no tant jovent…) de la colla donant-ho tot i demostrant que som una colla amb ganes de passar-ho bé plegats i de fer bona festa! Molt bon ambient al local amb la presència també de gent de Minyons i de Sitges. Per fer bons castells s’ha de fer bona festa també! I si a més el dilluns és festiu… potser se’n va de mare la cosa una mica… però rai que tenim un dia per recuperar-nos!

Tothom als assajos! Som-hi Liles!!

Ara si, estem en plena recta final per al Corpus. Ens queda una setmana i mitja i 5 assajos on ho hem de donar tot i ser-hi totes i tots! A l’assaig especial de 4 de 8 i 2 de 7 d’aquest passat dilluns vam passar el 4 de 7 net per primer cop enguany. Les opcions hi són. Si volem un Corpus de vuit només hi ha una manera: omplir el local cada assaig. Sense excuses.

Que no sigui per manca de gent! Som-hi Liles!

No depèn de ningú més! 😉